I si la resposta fossin les sobiranies?

Article publicat a Crític el 24 de gener de 2019. La versió publicada en aquest bloc és lleugerament més llarga.  Versión en castellano publicada por Viento Sur

Fa uns mesos em van demanar si podia participar a la inauguració de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) parlant sobre sobirania econòmica. Un repte pel significat de la FESC, una mena d’akelarreanual on ens trobem el “nosaltres” transformador, però també un “nosaltres” de complicitats i amistats que venen de lluny, on cremem les pors i inseguretats, i les transformem en esperances i energies per a seguir endavant. Finalment vaig superar el vertigen i les vergonyes, i vaig acceptar el repte. Un repte que em va permetre donar-li una volta a la qüestió de les sobiranies.

Lluny de la concepció clàssica de sobirania que vincula el poder “resident en el poble” amb l’existència d’un Estat, moltes concebem les sobiranies com el dret dels pobles a definir i decidir com volem que sigui la realitat que ens envolta. Una realitat econòmica, social, política, cultural, territorial, ambiental, relacional, sobre la que volem tenir capacitat de decisió més enllà de l’Estat. Aquesta és la concepció de Sobiranies de la qual parteixo. El dret a decidir com volem viure, produir i relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn.

Continua llegint “I si la resposta fossin les sobiranies?”

Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]

La CUP em va demanar fa uns mesos que escrigués un text sobre deute pel bloc que preparàven per la campanya del referèndum, prenpartit.cat. L’Estat ha censurat aquesta pàgina web i per tant també l’article que, des del primer moment, vaig pensar havia de girar entorn a la idea de l’impagament feminista del deute. Ara que és el moment (o jo ho crec fermament) de parlar-ho tot en un procés constituent no subordinat a l’agenda institucional, un procés des de baix en el que entre totes poguem reflexionar sobre quin país volem i com el volem construir, penso que la reflexió al voltant del deute i el feminisme pot contribuir-hi. Crec que tenim una oportunitat de construir un país no subordinat als mercats financers i a la deutecràcia, i que només així aconseguirem una república feminista … i vosaltres, què en penseu?

(una versión ligeramente diferente y en castellano de este texto se publicó para inaugurar el blog “En Deuda” de El Salto)

 Una república feminista serà una república sense deutecràcia

DG7eSOVWAAATr0u

La crisi del deute ha posat en evidència, més que mai, la naturalesa patriarcal del sistema capitalista. Continua llegint “Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]”

Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.14.17.png

Aquest text correspon a la intervenció que vaig fer a la Jornada de Formació sobre Feminisme organitzada per Endavant OSAN el 19 de novembre de 2016 a La Violeta (Gràcia) [Vídeo]. L’ha publicat Endavant OSAN en el quadern “Feminisme de classe” que us podeu descarregar aquí http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2017/06/Llibret-Feminisme_2.0.pdf. El quadern inclou també textos de Maria Colera, militant d’Endavant OSAN; Ainhoa Etxaide, secretària general de LAB; Jenny Morrison, representant de RISE; Elena Idoate, economista del Seminari Taifa; Carme Murias, activista de la campanya No al TTIP; i Georgina Monge, militant de Justa Revolta.

Parlar de deute es parlar de relacions de poder, del poder que acumulen els creditors envers a les que ens han convertit en “deutores”, desposseïdes de sobiranies precisament a través d’aquesta deutecràcia en la que vivim. I aquesta despossessió no és neutre des del punt de vista de gènere.

Continua llegint “Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute”

Una hipòtesi sobre els pressupostos de Junts pel Sí i els pals a les rodes

Article publicat a ElCritic.cat el 19 de gener de 2017

“Ho volem tot, ho volem tot… i al final hem acabat forçant massa la màquina, ja us he dit que estàvem corrent massa”, David Fernàndez
“De vegades sembla que avancem i de vegades sembla que siguem al mateix quilòmetre que el 2012”, Isabel Vallet
“Això sembla el dia de la marmota”, Antonio Baños
Anunci electoral de la CUP – Crida Constituent per al #27S 2015

Continua llegint “Una hipòtesi sobre els pressupostos de Junts pel Sí i els pals a les rodes”

Deute, dones i sobirania

Intervenció a la Jornada de formació organitzada per Endavant (OSAN) per tratar sobre la necessitat del feminisme de classe per a la construcció d’una República que eixampli les condicions de vida de les dones catalanes i la necessitat de sobiranies reals per tal que la independència sigui efectiva, i amb ella les opcions per a una vida digna:

“Independents de qui?” Resum de l’informe sobre el deute públic català (2015)

Resum elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute actualitzant les dades de l’Informe “Independents de Qui?”, 15 de setembre de 2015

Malgrat que des de fa anys el deute públic és molt present al debat polític i als mitjans de comunicació, la manca de transparència i els interessos de les elits fan que la ciutadania desconegui quina és la realitat del deute públic del seu propi país. Fa un any la PACD vam publicar l’informe “Independents de qui?“, que cercava analitzar les principals magnituds, dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català, centrat en el deute de la Generalitat de Catalunya. L’informe respon a la necessitat de conèixer com s’ha arribat a aquesta insostenible situació, per a partir d’aquest coneixement poder avaluar quines sortides tenim. L’informe ha d’ajudar també a abordar la qüestió de la il·legitimitat de la priorització del pagament del deute per sobre d’altres despeses. Continua llegint ““Independents de qui?” Resum de l’informe sobre el deute públic català (2015)”

Si no és per canviar-ho tot, no és independència

Publicat a la Revista El Procés de ElCrític.cat, 27 d’octubre de 2014

Rere la paraula “independència” s’amaguen mil i una Ítaques. Esperances, pors, interrogants i respostes per a tots els gustos i ideologies. Per a moltes de nosaltres, el procés sobiranista és una oportunitat històrica per a construir un país veritablement nou. Un país per a totes, aixecat sobre els pilars de la democràcia real i la justícia econòmica i social, internacionalista i solidari, i sobretot independent de debò, és a dir, que trenqui les cadenes servils amb les elits econòmiques i financeres (les d’aquí i les de més enllà). Continua llegint “Si no és per canviar-ho tot, no és independència”

El miratge de la independència

Iolanda Fresnillo i Sònia Farré. Publicat a Crític el 18 de setembre de 2014

La independència, aquella fita que sembla cada cop menys llunyana, és per a moltes sinònim de llibertat i de sobirania plena, d’emprendre un vol lliure de lligams imposats. La majoria sabem, però, que la realitat és molt més complexa, i que la sobirania i la independència reals han d’anar molt més enllà d’un canvi de fronteres físiques. Tenim al davant l’oportunitat de construir un nou marc de referència, i en aquest viatge que emprenem la qüestió del deute ha de ser un eix central dels debats sobre fins on volem arribar.

Continua llegint “El miratge de la independència”