Feminització de la pobresa

Article publicat a la revista “Eines” de la Fundació Josep Irla a l’octubre de 2018

La crisi econòmica i les polítiques de retallades socials han provocat un augment de la pobresa arreu del món. Les xifres globals però, amaguen una realitat que, segons els experts, no és immediata i que surt a la superfície temps més tard: el major impacte de la crisi en les dones. Un fet que es produeix degut al sistema social patriarcal imperant i a un sistema econòmic capitalista que no ofereix respostes per fer front a la pobresa.

Us podeu descarregar l’article sencer aquí: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/10/Eines32_variables.pdf

Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits

Article publicat en el marc del programa “Ciutats i persones” de l’Institu de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en la publicació “Innovacions locals contra la desigualtat de gènere a l’ocupació” de Maria de la Fuente (coord.). Podeu descarregar-vos la publicació sencera aquí i l’article sobre “Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits” aquí

Des d’una estratègia dual d’impuls de polítiques específi-ques d’igualtat i de transversalitat, l’aplicació de perspectiva de gènere ha d’arribar també a les polítiques de compres i contractació pública de totes les administracions públiques. Com veurem, a partir sobretot de l’aplica-ció de clàusules socials en la contractació pública, s’ha anat avançant en aquest sentit, com a mínim en l’àmbit teòric i de proclamació d’intencions (és a dir, s’ha avançat més a nivell normatiu que no pas de desplegament d’aquestes clàusules socials), tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic i el municipal. Aquest text vol analitzar les oportunitats, però també els límits, d’aplicar la transversalitat de gènere a la compra i contractació pública, a partir del seu desplegament en l’àmbit municipal a Catalunya.

Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.14.17.png

Aquest text correspon a la intervenció que vaig fer a la Jornada de Formació sobre Feminisme organitzada per Endavant OSAN el 19 de novembre de 2016 a La Violeta (Gràcia) [Vídeo]. L’ha publicat Endavant OSAN en el quadern “Feminisme de classe” que us podeu descarregar aquí http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2017/06/Llibret-Feminisme_2.0.pdf. El quadern inclou també textos de Maria Colera, militant d’Endavant OSAN; Ainhoa Etxaide, secretària general de LAB; Jenny Morrison, representant de RISE; Elena Idoate, economista del Seminari Taifa; Carme Murias, activista de la campanya No al TTIP; i Georgina Monge, militant de Justa Revolta.

Parlar de deute es parlar de relacions de poder, del poder que acumulen els creditors envers a les que ens han convertit en “deutores”, desposseïdes de sobiranies precisament a través d’aquesta deutecràcia en la que vivim. I aquesta despossessió no és neutre des del punt de vista de gènere.

Continua llegint “Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute”

Deute, dones i sobirania

Intervenció a la Jornada de formació organitzada per Endavant (OSAN) per tratar sobre la necessitat del feminisme de classe per a la construcció d’una República que eixampli les condicions de vida de les dones catalanes i la necessitat de sobiranies reals per tal que la independència sigui efectiva, i amb ella les opcions per a una vida digna:

El que amaguen les dades sobre la pobresa femenina

Article publicat al bloc Feminisme Crític a ElCritic.Cat amb Juli Carrere, Helena Castellà, Sergi Cutillas i Maria de la Fuente, arran de la publicació de l’informe “La pobresa amb perspectiva de gènere: conceptes, indicadors i situació a Catalunya” encarregat per CCOO de Catalunya i realitzat per les mateixes autores que l’article. Us el podeu descarregar aquí: http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2017/pobresa_perspectiva_genere.pdf

desigualtats-en-estat-del-benestar

Aquesta setmana s’han fet públics els resultats d’un informe encarregat per CCOO de Catalunya a un equip d’iQ sobre la feminització de la pobresa. A continuació us en seleccionem algunes dades que conviden a pensar. Continua llegint “El que amaguen les dades sobre la pobresa femenina”

El deute és amb les dones

Publicat a La Directa, a l’especial “Veus pel 8 de març: dones i crisi

A Catalunya, com a molts altres països arreu del món, la població està patint les criminals conseqüències de les polítiques d’austeritat que s’imposen rere l’excusa de l’elevat endeutament públic. Aquest deute s’ha anat acumulant no per cobrir les creixents necessitats de la població, sinó a través de mecanismes de socialització del deute privat. Els rescats bancaris, l’evasió i deduccions fiscals de les grans empreses, els ajuts a sectors empresarials com el de la construcció o automòbil i, sobretot, l’increment constant del pes dels interessos del deute en el pressupost, fan que cada cop es destinin menys recursos a garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població.

Impactes de les retallades

El deute públic ha passat del 41,1% del PIB a 2007 al 101,9% a finals de 2012, disparant la porció de recursos públics destinats a pagar els seus interessos. De 2008 a 2013 s’han destinat més de 151 mil milions d’euros a interessos i al 2014 es preveu destinar a aquests interessos 36.590 milions d’euros, l’11% del pressupost. Situació que contrasta amb les retallades en polítiques socials, que superen els 120.000 milions d’euros de 2010 a 2013. Els impactes d’aquestes retallades són especialment importants en els grups de població més vulnerables, especialment les dones.

Triple jornada i rols patriarcals

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). A això s’ha d’afegir l’eliminació del Ministeri d’Igualtat. D’altra banda, l’incompliment de la llei de dependència, les retallades en sanitat o educació (sectors laboralment feminitzats), la congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de viudetat o la congelació de pensions, deixen les dones en situació de major vulnerabilitat.

El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de la dona, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones, que permet de fet la reproducció del sistema capitalista, constitueixen un incommensurable deute amb les dones.