Publicat a La Directa, a l’especial “Veus pel 8 de març: dones i crisi”

A Catalunya, com a molts altres països arreu del món, la població està patint les criminals conseqüències de les polítiques d’austeritat que s’imposen rere l’excusa de l’elevat endeutament públic. Aquest deute s’ha anat acumulant no per cobrir les creixents necessitats de la població, sinó a través de mecanismes de socialització del deute privat. Els rescats bancaris, l’evasió i deduccions fiscals de les grans empreses, els ajuts a sectors empresarials com el de la construcció o automòbil i, sobretot, l’increment constant del pes dels interessos del deute en el pressupost, fan que cada cop es destinin menys recursos a garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població.

Impactes de les retallades

El deute públic ha passat del 41,1% del PIB a 2007 al 101,9% a finals de 2012, disparant la porció de recursos públics destinats a pagar els seus interessos. De 2008 a 2013 s’han destinat més de 151 mil milions d’euros a interessos i al 2014 es preveu destinar a aquests interessos 36.590 milions d’euros, l’11% del pressupost. Situació que contrasta amb les retallades en polítiques socials, que superen els 120.000 milions d’euros de 2010 a 2013. Els impactes d’aquestes retallades són especialment importants en els grups de població més vulnerables, especialment les dones.

Triple jornada i rols patriarcals

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). A això s’ha d’afegir l’eliminació del Ministeri d’Igualtat. D’altra banda, l’incompliment de la llei de dependència, les retallades en sanitat o educació (sectors laboralment feminitzats), la congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de viudetat o la congelació de pensions, deixen les dones en situació de major vulnerabilitat.

El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de la dona, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones, que permet de fet la reproducció del sistema capitalista, constitueixen un incommensurable deute amb les dones.