El deute és amb les dones

Publicat a La Directa, a l’especial “Veus pel 8 de març: dones i crisi

A Catalunya, com a molts altres països arreu del món, la població està patint les criminals conseqüències de les polítiques d’austeritat que s’imposen rere l’excusa de l’elevat endeutament públic. Aquest deute s’ha anat acumulant no per cobrir les creixents necessitats de la població, sinó a través de mecanismes de socialització del deute privat. Els rescats bancaris, l’evasió i deduccions fiscals de les grans empreses, els ajuts a sectors empresarials com el de la construcció o automòbil i, sobretot, l’increment constant del pes dels interessos del deute en el pressupost, fan que cada cop es destinin menys recursos a garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població.

Impactes de les retallades

El deute públic ha passat del 41,1% del PIB a 2007 al 101,9% a finals de 2012, disparant la porció de recursos públics destinats a pagar els seus interessos. De 2008 a 2013 s’han destinat més de 151 mil milions d’euros a interessos i al 2014 es preveu destinar a aquests interessos 36.590 milions d’euros, l’11% del pressupost. Situació que contrasta amb les retallades en polítiques socials, que superen els 120.000 milions d’euros de 2010 a 2013. Els impactes d’aquestes retallades són especialment importants en els grups de població més vulnerables, especialment les dones.

Triple jornada i rols patriarcals

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). A això s’ha d’afegir l’eliminació del Ministeri d’Igualtat. D’altra banda, l’incompliment de la llei de dependència, les retallades en sanitat o educació (sectors laboralment feminitzats), la congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de viudetat o la congelació de pensions, deixen les dones en situació de major vulnerabilitat.

El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de la dona, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones, que permet de fet la reproducció del sistema capitalista, constitueixen un incommensurable deute amb les dones.

No estamos obligados a pagar deudas ilegítimas

Artículo publicado en el blog de El Pais 3500 Millones, ha sido escrito por Iolanda Fresnillo (@ifresnillo) y Tom Kucharz (@TomKucharz), miembros de la Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda ¡No Debemos! ¡No Pagamos! (@AuditCiudadana). Es parte de la serie que @3500M está haciendo sobre los Presupuestos Generales para 2014. 30 de octubre de 2013

Los ajustes estructurales que se vienen aplicando desde 2010 en nuestro país violan los derechos humanos. No lo denuncian solo los movimientos y organizaciones sociales. Lo ratifica el Centro por los Derechos Económicos Sociales y Culturales en su informe de 2012 para Naciones Unidas: “La crisis económica y las respuestas del gobierno han puesto en peligro la capacidad de una gran parte de la población para ejercer sus derechos, especialmente el derecho al trabajo y a unas condiciones laborales decentes, el derecho a un nivel de vida adecuado y el derecho a una vivienda asequible”. Lo corrobora también el comisario para los Derechos Humanos del Consejo de Europa, Nils Muiznieks: En España, la austeridad tiene impacto negativo en los derechos humanos”. Continua llegint “No estamos obligados a pagar deudas ilegítimas”

FMI: el fidel vigilant del capital

Article publicat a l’edició impresa del Setmanari  La Directa el 18 de setembre de 2013 [En Castellano]

8389417021_2679c4f08d

Creat el 1945, el Fons Monetari Internacional afirma que té per objectiu “fomentar la cooperació monetària internacional, afiançar l’estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure una ocupació elevada i un creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa arreu del món”. La realitat, però, és ben diferent. Tot i tractar-se d’un organisme públic internacional, el model de finançament i de votació dins de l’entitat ha fet que l’FMI s’hagi erigit com uns dels principals actors en el procés d’imposició del neoliberalisme. Oferim a continuació una radiografia de la institució que està al darrere de les receptes d’austeritat i retallades que han patit diversos països europeus des de l’esclat de l’actual crisi econòmica. Continua llegint “FMI: el fidel vigilant del capital”

FMI: El fiel vigilante del capital

Artículo publicado en la edición impresa del Semanario La Directa el 18 de septiembre de 2013 [En Català]

Creado en 1945, el Fondo Monetario Internacional (FMI) afirma que tiene como objetivo “fomentar la cooperación monetaria internacional, afianzar la estabilidad financiera, facilitar el comercio internacional, promover una ocupación elevada y un crecimiento económico sostenible y reducir la pobreza en el mundo”. La realidad, sin embargo, es muy diferente. Aunque se trata de un organismo público internacional, el modelo de financiación y de votación de la entidad ha hecho que el FMI se haya erigido como uno de los principales agentes del proceso de imposición del neoliberalismo. A continuación ofrecemos una radiografía de la institución que está detraś de las recetas de austeridad y los recortes que han sufrido diversos paises europeos desde el estallido de la crisis económica actual. Continua llegint “FMI: El fiel vigilante del capital”

No nos olvidemos del Sur, allá dónde la deuda sigue ahogando a los pueblos

Este texto se ha publicado en el marco de la campaña de difusión del proyecto “Aixó és EpD”  (Esto es EpD) que está realizando Quepo

En Català aquí.

La deuda ha sido reconocida como obstáculo para el desarrollo humano de los pueblos, no sólo en el Sur sino ahora también en el Norte global, tanto por organizaciones de la sociedad civil como por instituciones internacionales y académicas. El Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas adoptaba el pasado julio de 2012 una resolución en la que se reconocía que “la creciente carga de la deuda que afrontan los países en desarrollo más endeudados, y en particular los países menos desarrollados, es insostenible y sigue siendo uno de los principales obstáculos para conseguir progresos en un desarrollo humano y la erradicación de la pobreza, y que, para muchos países en desarrollo y con economías en transición, el excesivo servicio de la deuda ha constreñido severamente su capacidad de promover el desarrollo social y de proveer los servicios básicos para crear las condiciones para la satisfacción de los derechos económicos, sociales y culturales”.

Nano

Continua llegint “No nos olvidemos del Sur, allá dónde la deuda sigue ahogando a los pueblos”

El fracàs del projecte europeu en forma d’un deute impagable [Portugal]

Bloc estudiantil de la manifestació contra les retallades el 2 de març a Lisboa   BLOCO
Bloc estudiantil de la manifestació contra les retallades el 2 de març a Lisboa BLOCO

La història de l’endeutament portuguès és el resultat de la fallida del projecte europeu. La inserció de Portugal a la zona euro, acompanyada de l’aplicació de polítiques neoliberals, suposà la destrucció de la riquesa productiva del país. Privatitzacions i desregulació van permetre l’entrada de capital estranger al país, bona part des de l’Estat espanyol, destruint el teixit econòmic local, la seva indústria i l’agricultura. El creixement econòmic depen cada cop més de la inversió estrangera i del finançament a crèdit de les creixents importacions. La posició de la inversió internacional neta a Portugal (inversió + préstecs) va passar d’un 9,5% del PIB al 1996 a un 88% al 2007 i un 105% al 2011.  Continua llegint “El fracàs del projecte europeu en forma d’un deute impagable [Portugal]”

Els forts impactes de l’austeritat a Grècia

Us deixo una entrevista que em va fer el Joan Ortiz al programa de ràdio Punt.org de Ràdio Estel

Sabies que un part a la sanitat pública grega costa 800€? O que una baixa per malaltia superior als 15 dies implica l’acomiadament del treballador?

Les mesures d’austeritat que la troika imposa a Grècia estan tenint unes conseqüències sobre la ciutadania molt greus. La Iolanda Fresnillo, que és membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, ha estat recentment en aquest país i ens ho ha vingut a explicar.

Aquí ho teniu.

Els forts impactes de l’austeritat a Grècia, Iolanda Fresnillo. Punt Org núm 73 from JOS on Vimeo.

La podeu trobar també aquí: http://periodismeiconsciencia.org/impactants-consequencies-de-les-politiques-dausteritat-a-grecia/

La deuda y la austeridad tienen quien las combate

Artículo publicado en Diagonal junto con Emma Avilés y Guiomar Morales de la Plataforma Auditoría Ciudadana – PACD

Los movimientos europeos por la Auditoría Ciudadana de la Deuda han convocado ya tres encuentros de puesta en común sobre las resistencias a los dictados de Austeridad promovidos por la troika.

En abril de 2012, activistas de diferentes países europeos y del Norte de África nos juntamos en Bruselas para mejorar la coordinación e intercambio de información y definir estrategias comunes entre las campañas, plataformas y organizaciones en lucha contra la deuda y la austeridad. Nacía bajo el lema común “¡No Debemos! ¡No Pagamos!”, la Red Internacional Auditoría Ciudadana de la Deuda (ICAN – International Citizen Audit Network).

Continua llegint “La deuda y la austeridad tienen quien las combate”