Consultes, desobèdiencia i altres móns possibles

Text publicat al bloc de la campanya Lluites compartides d’Omnium Cultural al març de 2017

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.23.27

Diumenge va ser 12 de març. Sé que per a molta gent aquesta data no significa res. Per a mi marca una fita de les lluites socials important, i un moment de canvi vital.
El 12 de març del 2000 vam fer la Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern. Aquell març de l’any 2000, i els mesos anteriors, prop de 20.000 persones d’arreu de l’Estat es van coordinar al voltant de la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern per organitzar una consulta social que suposaria una mobilització sense precedents a l’Estat espanyol, i en l’àmbit internacional. Va ser una mobilització transversal, en la qual col·lectius de cristians de base, esplais i ONG s’unien a okupes i antisistema contra un sistema econòmic injust. Continua llegint “Consultes, desobèdiencia i altres móns possibles”

Deute, dones i sobirania

Intervenció a la Jornada de formació organitzada per Endavant (OSAN) per tratar sobre la necessitat del feminisme de classe per a la construcció d’una República que eixampli les condicions de vida de les dones catalanes i la necessitat de sobiranies reals per tal que la independència sigui efectiva, i amb ella les opcions per a una vida digna:

“Independents de qui?” Resum de l’informe sobre el deute públic català (2015)

Resum elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute actualitzant les dades de l’Informe “Independents de Qui?”, 15 de setembre de 2015

Malgrat que des de fa anys el deute públic és molt present al debat polític i als mitjans de comunicació, la manca de transparència i els interessos de les elits fan que la ciutadania desconegui quina és la realitat del deute públic del seu propi país. Fa un any la PACD vam publicar l’informe “Independents de qui?“, que cercava analitzar les principals magnituds, dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català, centrat en el deute de la Generalitat de Catalunya. L’informe respon a la necessitat de conèixer com s’ha arribat a aquesta insostenible situació, per a partir d’aquest coneixement poder avaluar quines sortides tenim. L’informe ha d’ajudar també a abordar la qüestió de la il·legitimitat de la priorització del pagament del deute per sobre d’altres despeses. Continua llegint ““Independents de qui?” Resum de l’informe sobre el deute públic català (2015)”

El miratge de la independència

Iolanda Fresnillo i Sònia Farré. Publicat a Crític el 18 de setembre de 2014

La independència, aquella fita que sembla cada cop menys llunyana, és per a moltes sinònim de llibertat i de sobirania plena, d’emprendre un vol lliure de lligams imposats. La majoria sabem, però, que la realitat és molt més complexa, i que la sobirania i la independència reals han d’anar molt més enllà d’un canvi de fronteres físiques. Tenim al davant l’oportunitat de construir un nou marc de referència, i en aquest viatge que emprenem la qüestió del deute ha de ser un eix central dels debats sobre fins on volem arribar.

Continua llegint “El miratge de la independència”

“Volem fer entrar al debat del 9-N la qüestió de la independència financera”

Captura de pantalla 2014-06-30 a les 21.47.22Entrevista al diari Ara, 14 d’abril de 2014

Per què una auditoria del deute?

Cal recuperar cert control de les finances públiques. Hem d’analitzar des de baix com s’ha arribat a l’actual situació amb un exercici d’educació popular. No tant amb informes tècnics, sinó exposant dades als ciutadans en col·laboració amb gent d’àmbits com la sanitat i economistes o sociòlegs. Som rigorosos!

Quin deute veieu il·legítim?

El de despeses inútils fetes per beneficiar sectors com la construcció, el derivat de corrupció o amiguisme o certs interessos pagats a la banca per finançar l’Estat. El Banc Central Europeu els en va cedir a un tipus de l’1% que ha venut al sector públic al 6% perquè pagui a proveïdors. És injust i un abús de la situació d’una banca a la qual s’ha hagut de rescatar.

Sabeu quant deute seria il·legítim?

No tenim una xifra. El nostre objectiu és detectar-lo i denunciar que cert deute no s’hauria de pagar o que caldria renegociar-lo o passar-hi per davant el benestar de la població.

Amb quins terminis treballeu?

El 29 d’abril exposarem uns resultats preliminars i esperem tenir els definitius a la tardor. Volem fer entrar en el debat del 9-N la qüestió de la independència financera.

¿No pagar el deute no restaria suports internacionals al procés?

Depèn de cap on l’encaris. Si volem un estat per canviar-ho tot i fer-lo més solidari i amb justícia econòmica, no ens hauria d’importar.

¿I aquest exercici no encariria l’accés a nou deute?

A curt i mitjà termini sí, però Catalunya ja no compra gaire deute. Cal acompanyar la mesura amb reforma fiscal, lluita contra el frau i nacionalització de bancs rescatats. Caldria desenganxar-nos dels mercats financers.

 

El deute és amb les dones

Publicat a La Directa, a l’especial “Veus pel 8 de març: dones i crisi

A Catalunya, com a molts altres països arreu del món, la població està patint les criminals conseqüències de les polítiques d’austeritat que s’imposen rere l’excusa de l’elevat endeutament públic. Aquest deute s’ha anat acumulant no per cobrir les creixents necessitats de la població, sinó a través de mecanismes de socialització del deute privat. Els rescats bancaris, l’evasió i deduccions fiscals de les grans empreses, els ajuts a sectors empresarials com el de la construcció o automòbil i, sobretot, l’increment constant del pes dels interessos del deute en el pressupost, fan que cada cop es destinin menys recursos a garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població.

Impactes de les retallades

El deute públic ha passat del 41,1% del PIB a 2007 al 101,9% a finals de 2012, disparant la porció de recursos públics destinats a pagar els seus interessos. De 2008 a 2013 s’han destinat més de 151 mil milions d’euros a interessos i al 2014 es preveu destinar a aquests interessos 36.590 milions d’euros, l’11% del pressupost. Situació que contrasta amb les retallades en polítiques socials, que superen els 120.000 milions d’euros de 2010 a 2013. Els impactes d’aquestes retallades són especialment importants en els grups de població més vulnerables, especialment les dones.

Triple jornada i rols patriarcals

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). A això s’ha d’afegir l’eliminació del Ministeri d’Igualtat. D’altra banda, l’incompliment de la llei de dependència, les retallades en sanitat o educació (sectors laboralment feminitzats), la congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de viudetat o la congelació de pensions, deixen les dones en situació de major vulnerabilitat.

El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de la dona, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones, que permet de fet la reproducció del sistema capitalista, constitueixen un incommensurable deute amb les dones.

No estamos obligados a pagar deudas ilegítimas

Artículo publicado en el blog de El Pais 3500 Millones, ha sido escrito por Iolanda Fresnillo (@ifresnillo) y Tom Kucharz (@TomKucharz), miembros de la Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda ¡No Debemos! ¡No Pagamos! (@AuditCiudadana). Es parte de la serie que @3500M está haciendo sobre los Presupuestos Generales para 2014. 30 de octubre de 2013

Los ajustes estructurales que se vienen aplicando desde 2010 en nuestro país violan los derechos humanos. No lo denuncian solo los movimientos y organizaciones sociales. Lo ratifica el Centro por los Derechos Económicos Sociales y Culturales en su informe de 2012 para Naciones Unidas: “La crisis económica y las respuestas del gobierno han puesto en peligro la capacidad de una gran parte de la población para ejercer sus derechos, especialmente el derecho al trabajo y a unas condiciones laborales decentes, el derecho a un nivel de vida adecuado y el derecho a una vivienda asequible”. Lo corrobora también el comisario para los Derechos Humanos del Consejo de Europa, Nils Muiznieks: En España, la austeridad tiene impacto negativo en los derechos humanos”. Continua llegint “No estamos obligados a pagar deudas ilegítimas”

FMI: el fidel vigilant del capital

Article publicat a l’edició impresa del Setmanari  La Directa el 18 de setembre de 2013 [En Castellano]

8389417021_2679c4f08d

Creat el 1945, el Fons Monetari Internacional afirma que té per objectiu “fomentar la cooperació monetària internacional, afiançar l’estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure una ocupació elevada i un creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa arreu del món”. La realitat, però, és ben diferent. Tot i tractar-se d’un organisme públic internacional, el model de finançament i de votació dins de l’entitat ha fet que l’FMI s’hagi erigit com uns dels principals actors en el procés d’imposició del neoliberalisme. Oferim a continuació una radiografia de la institució que està al darrere de les receptes d’austeritat i retallades que han patit diversos països europeus des de l’esclat de l’actual crisi econòmica. Continua llegint “FMI: el fidel vigilant del capital”