Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]

La CUP em va demanar fa uns mesos que escrigués un text sobre deute pel bloc que preparàven per la campanya del referèndum, prenpartit.cat. L’Estat ha censurat aquesta pàgina web i per tant també l’article que, des del primer moment, vaig pensar havia de girar entorn a la idea de l’impagament feminista del deute. Ara que és el moment (o jo ho crec fermament) de parlar-ho tot en un procés constituent no subordinat a l’agenda institucional, un procés des de baix en el que entre totes poguem reflexionar sobre quin país volem i com el volem construir, penso que la reflexió al voltant del deute i el feminisme pot contribuir-hi. Crec que tenim una oportunitat de construir un país no subordinat als mercats financers i a la deutecràcia, i que només així aconseguirem una república feminista … i vosaltres, què en penseu?

(una versión ligeramente diferente y en castellano de este texto se publicó para inaugurar el blog “En Deuda” de El Salto)

 Una república feminista serà una república sense deutecràcia

DG7eSOVWAAATr0u

La crisi del deute ha posat en evidència, més que mai, la naturalesa patriarcal del sistema capitalista. Continua llegint “Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]”

Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.14.17.png

Aquest text correspon a la intervenció que vaig fer a la Jornada de Formació sobre Feminisme organitzada per Endavant OSAN el 19 de novembre de 2016 a La Violeta (Gràcia) [Vídeo]. L’ha publicat Endavant OSAN en el quadern “Feminisme de classe” que us podeu descarregar aquí http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2017/06/Llibret-Feminisme_2.0.pdf. El quadern inclou també textos de Maria Colera, militant d’Endavant OSAN; Ainhoa Etxaide, secretària general de LAB; Jenny Morrison, representant de RISE; Elena Idoate, economista del Seminari Taifa; Carme Murias, activista de la campanya No al TTIP; i Georgina Monge, militant de Justa Revolta.

Parlar de deute es parlar de relacions de poder, del poder que acumulen els creditors envers a les que ens han convertit en “deutores”, desposseïdes de sobiranies precisament a través d’aquesta deutecràcia en la que vivim. I aquesta despossessió no és neutre des del punt de vista de gènere.

Continua llegint “Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute”

Ajuntaments del canvi: de la bona gestió a la política transformadora

Article publicat a ElCritic.cat el 29 de juny de 2017 (en castellà a continuació, publicat per Viento Sur)

Durant el darrer mes, els anomenats “ajuntaments del canvi” —combinacions de ‘comuns’, ‘cups’, ‘podems’ i ‘guanyems’ arreu de l’Estat— han estat celebrant la meitat del seu mandat, revisant les fites assolides amb vídeos, campanyes de Twitter, mapes d’èxits, actes de rendició de comptes i fins i tot estrenes cinematogràfiques. En aquesta revisió de la tasca realitzada no solament han abordat els èxits, sinó també les dificultats que s’han trobat quan han entrat a les institucions. “Aprendre els tempos i els codis de la política institucional no ha sigut gens fàcil”, afirma Jaume Asens, quart tinent d’alcaldia de Barcelona, en un dels curtmetratges que des de Barcelona en Comú s’han produït per fer repàs d’aquesta meitat de mandat.

17380798126_2ea96b0644_b

Continua llegint “Ajuntaments del canvi: de la bona gestió a la política transformadora”

Consultes, desobèdiencia i altres móns possibles

Text publicat al bloc de la campanya Lluites compartides d’Omnium Cultural al març de 2017

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.23.27

Diumenge va ser 12 de març. Sé que per a molta gent aquesta data no significa res. Per a mi marca una fita de les lluites socials important, i un moment de canvi vital.
El 12 de març del 2000 vam fer la Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern. Aquell març de l’any 2000, i els mesos anteriors, prop de 20.000 persones d’arreu de l’Estat es van coordinar al voltant de la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern per organitzar una consulta social que suposaria una mobilització sense precedents a l’Estat espanyol, i en l’àmbit internacional. Va ser una mobilització transversal, en la qual col·lectius de cristians de base, esplais i ONG s’unien a okupes i antisistema contra un sistema econòmic injust. Continua llegint “Consultes, desobèdiencia i altres móns possibles”

Deute, dones i sobirania

Intervenció a la Jornada de formació organitzada per Endavant (OSAN) per tratar sobre la necessitat del feminisme de classe per a la construcció d’una República que eixampli les condicions de vida de les dones catalanes i la necessitat de sobiranies reals per tal que la independència sigui efectiva, i amb ella les opcions per a una vida digna:

“Independents de qui?” Resum de l’informe sobre el deute públic català (2015)

Resum elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute actualitzant les dades de l’Informe “Independents de Qui?”, 15 de setembre de 2015

Malgrat que des de fa anys el deute públic és molt present al debat polític i als mitjans de comunicació, la manca de transparència i els interessos de les elits fan que la ciutadania desconegui quina és la realitat del deute públic del seu propi país. Fa un any la PACD vam publicar l’informe “Independents de qui?“, que cercava analitzar les principals magnituds, dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català, centrat en el deute de la Generalitat de Catalunya. L’informe respon a la necessitat de conèixer com s’ha arribat a aquesta insostenible situació, per a partir d’aquest coneixement poder avaluar quines sortides tenim. L’informe ha d’ajudar també a abordar la qüestió de la il·legitimitat de la priorització del pagament del deute per sobre d’altres despeses. Continua llegint ““Independents de qui?” Resum de l’informe sobre el deute públic català (2015)”

El miratge de la independència

Iolanda Fresnillo i Sònia Farré. Publicat a Crític el 18 de setembre de 2014

La independència, aquella fita que sembla cada cop menys llunyana, és per a moltes sinònim de llibertat i de sobirania plena, d’emprendre un vol lliure de lligams imposats. La majoria sabem, però, que la realitat és molt més complexa, i que la sobirania i la independència reals han d’anar molt més enllà d’un canvi de fronteres físiques. Tenim al davant l’oportunitat de construir un nou marc de referència, i en aquest viatge que emprenem la qüestió del deute ha de ser un eix central dels debats sobre fins on volem arribar.

Continua llegint “El miratge de la independència”

“Volem fer entrar al debat del 9-N la qüestió de la independència financera”

Captura de pantalla 2014-06-30 a les 21.47.22Entrevista al diari Ara, 14 d’abril de 2014

Per què una auditoria del deute?

Cal recuperar cert control de les finances públiques. Hem d’analitzar des de baix com s’ha arribat a l’actual situació amb un exercici d’educació popular. No tant amb informes tècnics, sinó exposant dades als ciutadans en col·laboració amb gent d’àmbits com la sanitat i economistes o sociòlegs. Som rigorosos!

Quin deute veieu il·legítim?

El de despeses inútils fetes per beneficiar sectors com la construcció, el derivat de corrupció o amiguisme o certs interessos pagats a la banca per finançar l’Estat. El Banc Central Europeu els en va cedir a un tipus de l’1% que ha venut al sector públic al 6% perquè pagui a proveïdors. És injust i un abús de la situació d’una banca a la qual s’ha hagut de rescatar.

Sabeu quant deute seria il·legítim?

No tenim una xifra. El nostre objectiu és detectar-lo i denunciar que cert deute no s’hauria de pagar o que caldria renegociar-lo o passar-hi per davant el benestar de la població.

Amb quins terminis treballeu?

El 29 d’abril exposarem uns resultats preliminars i esperem tenir els definitius a la tardor. Volem fer entrar en el debat del 9-N la qüestió de la independència financera.

¿No pagar el deute no restaria suports internacionals al procés?

Depèn de cap on l’encaris. Si volem un estat per canviar-ho tot i fer-lo més solidari i amb justícia econòmica, no ens hauria d’importar.

¿I aquest exercici no encariria l’accés a nou deute?

A curt i mitjà termini sí, però Catalunya ja no compra gaire deute. Cal acompanyar la mesura amb reforma fiscal, lluita contra el frau i nacionalització de bancs rescatats. Caldria desenganxar-nos dels mercats financers.

 

El deute és amb les dones

Publicat a La Directa, a l’especial “Veus pel 8 de març: dones i crisi

A Catalunya, com a molts altres països arreu del món, la població està patint les criminals conseqüències de les polítiques d’austeritat que s’imposen rere l’excusa de l’elevat endeutament públic. Aquest deute s’ha anat acumulant no per cobrir les creixents necessitats de la població, sinó a través de mecanismes de socialització del deute privat. Els rescats bancaris, l’evasió i deduccions fiscals de les grans empreses, els ajuts a sectors empresarials com el de la construcció o automòbil i, sobretot, l’increment constant del pes dels interessos del deute en el pressupost, fan que cada cop es destinin menys recursos a garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població.

Impactes de les retallades

El deute públic ha passat del 41,1% del PIB a 2007 al 101,9% a finals de 2012, disparant la porció de recursos públics destinats a pagar els seus interessos. De 2008 a 2013 s’han destinat més de 151 mil milions d’euros a interessos i al 2014 es preveu destinar a aquests interessos 36.590 milions d’euros, l’11% del pressupost. Situació que contrasta amb les retallades en polítiques socials, que superen els 120.000 milions d’euros de 2010 a 2013. Els impactes d’aquestes retallades són especialment importants en els grups de població més vulnerables, especialment les dones.

Triple jornada i rols patriarcals

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). A això s’ha d’afegir l’eliminació del Ministeri d’Igualtat. D’altra banda, l’incompliment de la llei de dependència, les retallades en sanitat o educació (sectors laboralment feminitzats), la congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de viudetat o la congelació de pensions, deixen les dones en situació de major vulnerabilitat.

El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de la dona, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones, que permet de fet la reproducció del sistema capitalista, constitueixen un incommensurable deute amb les dones.