Las crisis (de deuda) que vienen

Artículo publicado en El Salto el 15 de septiembre de 2018, en el marco de un dossier sobre la crisis financiera a los 10 años de la caída de Lehman Brothers

Cada día se escuchan más voces que alertan de una inminente nueva crisis financiera. Cuando se cumple una década desde la caída de Lehman Brothers, la inestabilidad en el sistema financiero está lejos de haber sido superada. Lejos quedan las promesas de reformar el capitalismo que líderes occidentales lanzaron al viento en pomposas cumbres tras el estallido de la crisis en 2008. Y lo cierto es que en muchos casos el crecimiento conseguido en algunos países se ha dado a partir de la profundización de las estrategias que nos llevaron a esta última crisis financiera. El proceso insaciable de financiarización de la economía, la especulación financiera, la evasión fiscal, las burbujas inmobiliarias y el endeudamiento sin límites siguen estando a la orden del día, en el Estado español y en buena parte del mundo.

Continua llegint “Las crisis (de deuda) que vienen”

Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]

La CUP em va demanar fa uns mesos que escrigués un text sobre deute pel bloc que preparàven per la campanya del referèndum, prenpartit.cat. L’Estat ha censurat aquesta pàgina web i per tant també l’article que, des del primer moment, vaig pensar havia de girar entorn a la idea de l’impagament feminista del deute. Ara que és el moment (o jo ho crec fermament) de parlar-ho tot en un procés constituent no subordinat a l’agenda institucional, un procés des de baix en el que entre totes poguem reflexionar sobre quin país volem i com el volem construir, penso que la reflexió al voltant del deute i el feminisme pot contribuir-hi. Crec que tenim una oportunitat de construir un país no subordinat als mercats financers i a la deutecràcia, i que només així aconseguirem una república feminista … i vosaltres, què en penseu?

(una versión ligeramente diferente y en castellano de este texto se publicó para inaugurar el blog “En Deuda” de El Salto)

 Una república feminista serà una república sense deutecràcia

DG7eSOVWAAATr0u

La crisi del deute ha posat en evidència, més que mai, la naturalesa patriarcal del sistema capitalista. Continua llegint “Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]”

El impago feminista de la deuda

Artículo publicado en El Salto el 14 de septiembre de 2017, inaugurando el blog “En Deuda“. 

Hablamos de deudocracia cuando pagar deudas es más prioritario que cubrir las necesidades básicas de la población, cuando cumplir con los requisitos y las expectativas de los mercados es más importante que cumplir con los derechos económicos, sociales y culturales de nuestro pueblo. Esa deudocracia se ha convertido en una clara herramienta de despojo de la soberanía política, económica, social, territorial y reproductiva de los pueblos. Una desposesión que resulta que no es neutra desde el punto de vista de género.

Continua llegint “El impago feminista de la deuda”

Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.14.17.png

Aquest text correspon a la intervenció que vaig fer a la Jornada de Formació sobre Feminisme organitzada per Endavant OSAN el 19 de novembre de 2016 a La Violeta (Gràcia) [Vídeo]. L’ha publicat Endavant OSAN en el quadern “Feminisme de classe” que us podeu descarregar aquí http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2017/06/Llibret-Feminisme_2.0.pdf. El quadern inclou també textos de Maria Colera, militant d’Endavant OSAN; Ainhoa Etxaide, secretària general de LAB; Jenny Morrison, representant de RISE; Elena Idoate, economista del Seminari Taifa; Carme Murias, activista de la campanya No al TTIP; i Georgina Monge, militant de Justa Revolta.

Parlar de deute es parlar de relacions de poder, del poder que acumulen els creditors envers a les que ens han convertit en “deutores”, desposseïdes de sobiranies precisament a través d’aquesta deutecràcia en la que vivim. I aquesta despossessió no és neutre des del punt de vista de gènere.

Continua llegint “Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute”

Ajuntaments del canvi: de la bona gestió a la política transformadora

Article publicat a ElCritic.cat el 29 de juny de 2017 (en castellà a continuació, publicat per Viento Sur)

Durant el darrer mes, els anomenats “ajuntaments del canvi” —combinacions de ‘comuns’, ‘cups’, ‘podems’ i ‘guanyems’ arreu de l’Estat— han estat celebrant la meitat del seu mandat, revisant les fites assolides amb vídeos, campanyes de Twitter, mapes d’èxits, actes de rendició de comptes i fins i tot estrenes cinematogràfiques. En aquesta revisió de la tasca realitzada no solament han abordat els èxits, sinó també les dificultats que s’han trobat quan han entrat a les institucions. “Aprendre els tempos i els codis de la política institucional no ha sigut gens fàcil”, afirma Jaume Asens, quart tinent d’alcaldia de Barcelona, en un dels curtmetratges que des de Barcelona en Comú s’han produït per fer repàs d’aquesta meitat de mandat.

17380798126_2ea96b0644_b

Continua llegint “Ajuntaments del canvi: de la bona gestió a la política transformadora”

Consultes, desobèdiencia i altres móns possibles

Text publicat al bloc de la campanya Lluites compartides d’Omnium Cultural al març de 2017

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.23.27

Diumenge va ser 12 de març. Sé que per a molta gent aquesta data no significa res. Per a mi marca una fita de les lluites socials important, i un moment de canvi vital.
El 12 de març del 2000 vam fer la Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern. Aquell març de l’any 2000, i els mesos anteriors, prop de 20.000 persones d’arreu de l’Estat es van coordinar al voltant de la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern per organitzar una consulta social que suposaria una mobilització sense precedents a l’Estat espanyol, i en l’àmbit internacional. Va ser una mobilització transversal, en la qual col·lectius de cristians de base, esplais i ONG s’unien a okupes i antisistema contra un sistema econòmic injust. Continua llegint “Consultes, desobèdiencia i altres móns possibles”

Deuda, soberanía y emancipación, acciones sociales e institucionales

Intervención en el XI Curso OMAL sobre Deuda, soberanía y emancipación, acciones sociales e institucionales, abordando la cuestión desde una perspectiva en la que se pone de relieve el poder de las transnacionales en el tema de la deuda de los países.

El curso está propuesto con la intención de conocer de primera mano contextos, sectores y procesos de especial relevancia hoy en día en la disputa con el poder corporativo a nivel global, tanto desde una lógica social como institucional. A la par que debatir cuales podrían ser algunas claves comunes para enfrentar actualmente el poder atesorado por las empresas transnacionales.

Más información aqui: http://omal.info/spip.php?article8112

 

Factors i riscos del miracle econòmic a Amèrica Llatina: entre la dependència dels recursos i la deutecràcia

 

Text elaborat per les Jornades “Visions d’Amèrica Llatina” organitzades per la URV, UdL, UdG i UPF. Abril 2016

Les estratègies de desenvolupament econòmic engegades en la darrera dècada i mitja a Amèrica Llatina, basades principalment en l’explotació i l’exportació de recursos naturals, no han aconseguit superar les dinàmiques de dependència, condemnant els pobles llatinoamericans i del carib a una extrema vulnerabilitat davant els cicles de l’economia global.

Continua llegint “Factors i riscos del miracle econòmic a Amèrica Llatina: entre la dependència dels recursos i la deutecràcia”

Deute, dones i sobirania

Intervenció a la Jornada de formació organitzada per Endavant (OSAN) per tratar sobre la necessitat del feminisme de classe per a la construcció d’una República que eixampli les condicions de vida de les dones catalanes i la necessitat de sobiranies reals per tal que la independència sigui efectiva, i amb ella les opcions per a una vida digna:

¿Qué tiene que ver la deuda con el hambre?

Articulo publicado en Eldiario.es en el marco del Projecte FAM (Quepo) el 15 de octubre de 2016

Los recursos de los países empobrecidos se destinan ahora a pagar a los acreedores y no se pueden invertir en hacer frente al empobrecimiento de la población, a los impactos del cambio climático o a una sequía prolongada

Hace unos días el Fondo Monetario Internacional (FMI) alertó del aumento de la deuda global en los últimos años. 152 billones de dólares. El 225% del PIB mundial. Una enorme bomba de relojería que afecta no sólo países de la periferia europea o emergentes, sino también a buena parte de los países más empobrecidos del planeta.

Continua llegint “¿Qué tiene que ver la deuda con el hambre?”