Un juicio a nuestra forma de ver el mundo

Artículo publicado en El Salto, el 21 de febrero de 2019 (#21FVagaGeneral)

Ayer me desperté con ruido en la calle. Lo que parecían gritos resultaron ser consignas de las compañeras de la PAH. Bajamos a la calle y nos unimos al grupo que trataba de impedir a la comitiva judicial acceder a la vivienda de Lamia y sus dos hijos menores, de 11 años y 8 meses, para desalojarlos. Los Mossos d’Esquadra habían cerrado la calle y poco a poco nos fueron desalojando. Una imagen seguramente demasiado habitual en vuestras retinas. Lo habéis vivido en directo, lo habéis visto en vídeos y fotos en las redes sociales, en reportajes de medios de comunicación de todo tipo… mil veces, cientos de miles.

Hoy hago huelga. Es una huelga convocada por la situación política que vivimos en Catalunya. Una huelga como una propuesta de mínimos para denunciar el juicio a la democracia que está teniendo lugar estos días en el Tribunal Supremo. Un juicio en el que se están poniendo en duda nuestros derechos más fundamentales, entre ellos, los derechos a la protesta: el derecho a manifestación, derecho de libertad de expresión, derecho de reunión.

Continua llegint “Un juicio a nuestra forma de ver el mundo”

5 reptes que haurà d’afrontar l’esquerra independentista ara que ja tenim govern

Article publicat a Crític el 17 de maig de 2018

Amb la investidura de Quim Torra com a 131è president de la Generalitat s’inicia una nova fase del procés. No la darrera ni la definitiva, simplement una nova fase. Una fase plena d’incerteses i d’interferències que fan impossible preveure, ja no com anirà i quant durarà la legislatura, sinó ni tan sols què passarà la setmana vinent. Els processos judicials oberts (i els que possiblement s’obriran) i la més que possible confirmació de penes de presó per als presos polítics; l’amenaça constant d’un nou 155 i de les esperables prohibicions des del Tribunal Constitucional davant de propostes com l’inici del Procés Constituent o la recuperació de lleis suspeses; la previsible tensió entre la CUP i el Govern dins del bloc independentista atesa l’evident distància ideològica entre el president i els cupaires; la influència, o fins i tot les interferències, que el Consell de la República o el president Puigdemont puguin exercir sobre Torra i el Govern de la Generalitat… són alguns dels revolts que haurà d’intentar superar sense descarrilar el nou president.

Alguns dels reptes que afrontem en aquesta nova fase són d’una rellevància especial per a les esquerres que hem apostat pel procés sobiranista com una possibilitat de transformació radical, d’emancipació i d’apoderament popular. El primer d’aquests reptes hauria de ser sens dubte dotar-nos d’espais per construir estratègies de futur que ens permetin fer realitat el que ara només sembla un ‘mantra’: fer República. Pensant en reptes, ara com ara, n’identifico 5 que per a mi seran centrals. Continua llegint “5 reptes que haurà d’afrontar l’esquerra independentista ara que ja tenim govern”

Desmuntant 10 mites sobre els impactes econòmics de la independència

Article publicat a Crític el 24 de gener de 2018. Podeu descarregar-vos el dossier complert aquí.

Els darrers mesos hem vist com s’han dit moltes coses, sovint contradictòries, al voltant dels impactes econòmics del procés cap a la independència de Catalunya. Entre l’escenari de realisme màgic d’una independència de bufar i fer ampolles, basada en les “riqueses” i en els avantatges comparatius de l’economia catalana, i el d’apocalipsi econòmica d’un procés que expulsa empreses, destrueix ocupació, posa en perill les pensions i deixa el Govern en bancarrota, hi ha un enorme ventall de qüestions que cal tractar d’abordar de manera rigorosa. CRÍTIC i Ekona aborden 10 qüestions clau sobre economia i independència i desmunten mites a partir de dades contrastades.

Gràfic: HELENA OLCINA

Continua llegint “Desmuntant 10 mites sobre els impactes econòmics de la independència”

Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]

La CUP em va demanar fa uns mesos que escrigués un text sobre deute pel bloc que preparàven per la campanya del referèndum, prenpartit.cat. L’Estat ha censurat aquesta pàgina web i per tant també l’article que, des del primer moment, vaig pensar havia de girar entorn a la idea de l’impagament feminista del deute. Ara que és el moment (o jo ho crec fermament) de parlar-ho tot en un procés constituent no subordinat a l’agenda institucional, un procés des de baix en el que entre totes poguem reflexionar sobre quin país volem i com el volem construir, penso que la reflexió al voltant del deute i el feminisme pot contribuir-hi. Crec que tenim una oportunitat de construir un país no subordinat als mercats financers i a la deutecràcia, i que només així aconseguirem una república feminista … i vosaltres, què en penseu?

(una versión ligeramente diferente y en castellano de este texto se publicó para inaugurar el blog “En Deuda” de El Salto)

 Una república feminista serà una república sense deutecràcia

DG7eSOVWAAATr0u

La crisi del deute ha posat en evidència, més que mai, la naturalesa patriarcal del sistema capitalista. Continua llegint “Una república feminista serà una república sense deutecràcia [sense censura]”

Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute

Captura de pantalla 2017-08-21 a les 14.14.17.png

Aquest text correspon a la intervenció que vaig fer a la Jornada de Formació sobre Feminisme organitzada per Endavant OSAN el 19 de novembre de 2016 a La Violeta (Gràcia) [Vídeo]. L’ha publicat Endavant OSAN en el quadern “Feminisme de classe” que us podeu descarregar aquí http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2017/06/Llibret-Feminisme_2.0.pdf. El quadern inclou també textos de Maria Colera, militant d’Endavant OSAN; Ainhoa Etxaide, secretària general de LAB; Jenny Morrison, representant de RISE; Elena Idoate, economista del Seminari Taifa; Carme Murias, activista de la campanya No al TTIP; i Georgina Monge, militant de Justa Revolta.

Parlar de deute es parlar de relacions de poder, del poder que acumulen els creditors envers a les que ens han convertit en “deutores”, desposseïdes de sobiranies precisament a través d’aquesta deutecràcia en la que vivim. I aquesta despossessió no és neutre des del punt de vista de gènere.

Continua llegint “Deute, sobirania i feminisme: per un impagament feminista del deute”

Per què és impossible avui que Catalunya deixi de pagar el deute amb l’Estat espanyol?

Article Publicat a Crític el 15 de març del 2016. La versió ampliada de l’article la podeu descarregar aquí: deute-gencat-critic

Sense les estructures d’Estat en funcionament o sense voluntat real de ruptura, és pràcticament impossible que Catalunya es plantegi un impagament de deute a curt termini. Aquest impagament s’ha de plantejar des d’un punt de vista estratègic, de confrontació amb l’Estat, posant sobre la taula una amenaça real com a eina de negociació. Ara com ara, la Generalitat de Catalunya autonòmica no pot trencar amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) ni assumir un impagament a la banca privada, ja que això podria posar en marxa els mecanismes d’intervenció de l’Estat, que pot assumir el pagament de forma directa i descomptar els recursos de les bestretes del model de finançament. La pràctica totalitat del deute de la Generalitat i de les entitats públiques catalanes que venç el 2016 es pagarà a través del FLA. Tanmateix, sí que es poden posar les bases per trencar creant fonts alternatives de finançament. Continua llegint “Per què és impossible avui que Catalunya deixi de pagar el deute amb l’Estat espanyol?”

Generalitat intervinguda: set coses que cal tenir clares sobre el FLA i el rescat de Montoro

Article publicat a Critic el 23 de novembre de 2015

Divendres passat, el Govern espanyol va anunciar un seguit de “mesures addicionals” per garantir que la Generalitat no es gasta els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) en, segons va dir el ministre Cristóbal Montoro, “vel·leïtats independentistes”. Però, de fet, la Generalitat ja fa temps que està intervinguda econòmicament. El control financer és total sobre les decisions del conseller d’Economia. El mateix Andreu Mas-Colell reconeixia al Parlament al juny passat l’alt nivell d’intervenció estatal sobre les finances de la Generalitat, afirmant que el FLA es va crear per “aconseguir un major control discrecional sobre les finances autonòmiques”, i afegint-hi que el Govern espanyol “crea la màxima pressió́ tresorera i decideix discrecionalment quan proporciona liquiditat amb el FLA. De passada, passa a controlar completament la tresoreria i les finances autonòmiques”. Continua llegint “Generalitat intervinguda: set coses que cal tenir clares sobre el FLA i el rescat de Montoro”