Haiti 10 years after the earthquake: the fight for social and economic justice continues

Article publicat (en anglès) a Eurodad, el 10 de gener de 2020

On January 12 2010 an earthquake of magnitude 7.3 on the Richter scale ripped through Port-au-Prince metropolitan area and other parts of Haiti. More than 1.5 million people, representing 15 per cent of the country’s population, were directly affected by the earthquake. According to the Haitian government, 316,000 people lost their lives. An estimated US$ 7.8 billion dollars of damage was caused – equivalent to more than 120 per cent of the GDP of 2009. Everyone in Haiti has a story that begins or ends on 12 January and many wounds remain open. Everyone lost someone. Everyone remembers where they were that day.

Continua llegint “Haiti 10 years after the earthquake: the fight for social and economic justice continues”

Als carrers … fins que valgui la pena viure

Article publicat a Crític el 7 de novembre de 2019

Per a fer front a la crisi multidimensional que estem vivint és bàsic que mantinguem la pressió al carrer, la denúncia i la desobediència civil, però també el diàleg i la construcció d’alternatives

Des del passat 14 d’octubre, dia que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem, el nostre dia a dia ha agafat un ritme frenètic. Les mobilitzacions s’han escampat al territori i segueixen, constants, ocupant carrers i places, tallant carreteres, rodejant delegacions del govern, estacions de tren i palaus de congressos, o protestant davant la presència de Pedro Sánchez, d’un míting de VOX o d’una visita de Felip VI de Borbó. Mostrem el rebuig, no només a la pròpia sentència, sinó a la brutal repressió policial amb la que s’ha enfrontat aquesta revolta popular des del Ministeri i la Conselleria d’interior.

Continua llegint “Als carrers … fins que valgui la pena viure”

Blackstone. “Fucking Money Man”

Article publicat a Crític el 17 de juliol de 2019

Com a bon fons voltor, el seu modus operandi és senzill: comprar barat i vendre car. I per vendre car, li molesta la gent que viu a les cases. La lògica del diner s’imposa. 

Continua llegint “Blackstone. “Fucking Money Man””

Debt: A Lever of Dispossession

Article publicat el 22 de maig de 2019 a Public Seminar, en el marc del seminari “Debt | Empire | Digital” (en anglès)

“Debt is a cleverly managed reconquest of Africa”

Thomas Sankara

“In modern times, debt has become a key means of capital accumulation. Ubiquitous, it has taken on a new function, as the most general category through which exploitation is organized”

Silvia Federici

Continua llegint “Debt: A Lever of Dispossession”

El dret a la ciutat en mans del capital

Article publicat a Crític el 4 d’abril de 2019. És una versió actualitzada i ampliada de l’article publicat en el Dossier Crític “Ciutats”.

Mentre no avancem cap a nous models econòmics, no podrem recuperar la possibilitat del dret a la ciutat.

La financiarització de les ciutats és un fenomen global, que transforma el sòl, edificis i infraestructures urbanes arreu del món, en béns especulatius destinats a l’acumulació de rendiment financer. Quan l’habitatge, igual que els locals comercials i altres infraestructures urbanes, no es valoren pel servei que poden donar, si no per la renda que poden produir a inversors anònims, es perd la seva funció social.

Continua llegint “El dret a la ciutat en mans del capital”

Un juicio a nuestra forma de ver el mundo

Artículo publicado en El Salto, el 21 de febrero de 2019 (#21FVagaGeneral)

Ayer me desperté con ruido en la calle. Lo que parecían gritos resultaron ser consignas de las compañeras de la PAH. Bajamos a la calle y nos unimos al grupo que trataba de impedir a la comitiva judicial acceder a la vivienda de Lamia y sus dos hijos menores, de 11 años y 8 meses, para desalojarlos. Los Mossos d’Esquadra habían cerrado la calle y poco a poco nos fueron desalojando. Una imagen seguramente demasiado habitual en vuestras retinas. Lo habéis vivido en directo, lo habéis visto en vídeos y fotos en las redes sociales, en reportajes de medios de comunicación de todo tipo… mil veces, cientos de miles.

Hoy hago huelga. Es una huelga convocada por la situación política que vivimos en Catalunya. Una huelga como una propuesta de mínimos para denunciar el juicio a la democracia que está teniendo lugar estos días en el Tribunal Supremo. Un juicio en el que se están poniendo en duda nuestros derechos más fundamentales, entre ellos, los derechos a la protesta: el derecho a manifestación, derecho de libertad de expresión, derecho de reunión.

Continua llegint “Un juicio a nuestra forma de ver el mundo”

La batalla de Barcelona es juga, un cop més, al Raval

Una versió reduida d’aquest article es va publicar, en castellà, a El Periodico l’11 de febrer de 2019

“Reclamar el dret a la ciutat es reclamar algun tipus de poder per donar forma als processos d’urbanització, poder sobre les formes com les nostres ciutats són definides i redefinides”

David Harvey, Right to the city, 2008

Les properes setmanes són clau per definir el futur de la capella de la Misericòrdia. Com segurament ja sap tothom a aquestes alçades l’espai que abans ocupava la Capella, ara dessacralitzada i de propietat municipal, va ser cedit de forma gratuïta al MACBA pel govern de Trias al 2013, per ampliar l’espai expositiu del museu, tal i com consta en el contracte de concessió. Continua llegint “La batalla de Barcelona es juga, un cop més, al Raval”

I si la resposta fossin les sobiranies?

Article publicat a Crític el 24 de gener de 2019. La versió publicada en aquest bloc és lleugerament més llarga.  Versión en castellano publicada por Viento Sur

Fa uns mesos em van demanar si podia participar a la inauguració de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) parlant sobre sobirania econòmica. Un repte pel significat de la FESC, una mena d’akelarreanual on ens trobem el “nosaltres” transformador, però també un “nosaltres” de complicitats i amistats que venen de lluny, on cremem les pors i inseguretats, i les transformem en esperances i energies per a seguir endavant. Finalment vaig superar el vertigen i les vergonyes, i vaig acceptar el repte. Un repte que em va permetre donar-li una volta a la qüestió de les sobiranies.

Lluny de la concepció clàssica de sobirania que vincula el poder “resident en el poble” amb l’existència d’un Estat, moltes concebem les sobiranies com el dret dels pobles a definir i decidir com volem que sigui la realitat que ens envolta. Una realitat econòmica, social, política, cultural, territorial, ambiental, relacional, sobre la que volem tenir capacitat de decisió més enllà de l’Estat. Aquesta és la concepció de Sobiranies de la qual parteixo. El dret a decidir com volem viure, produir i relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn.

Continua llegint “I si la resposta fossin les sobiranies?”

Feminització de la pobresa

Article publicat a la revista “Eines” de la Fundació Josep Irla a l’octubre de 2018

La crisi econòmica i les polítiques de retallades socials han provocat un augment de la pobresa arreu del món. Les xifres globals però, amaguen una realitat que, segons els experts, no és immediata i que surt a la superfície temps més tard: el major impacte de la crisi en les dones. Un fet que es produeix degut al sistema social patriarcal imperant i a un sistema econòmic capitalista que no ofereix respostes per fer front a la pobresa.

Us podeu descarregar l’article sencer aquí: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/10/Eines32_variables.pdf

Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits

Article publicat en el marc del programa “Ciutats i persones” de l’Institu de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en la publicació “Innovacions locals contra la desigualtat de gènere a l’ocupació” de Maria de la Fuente (coord.). Podeu descarregar-vos la publicació sencera aquí i l’article sobre “Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits” aquí

Des d’una estratègia dual d’impuls de polítiques específi-ques d’igualtat i de transversalitat, l’aplicació de perspectiva de gènere ha d’arribar també a les polítiques de compres i contractació pública de totes les administracions públiques. Com veurem, a partir sobretot de l’aplica-ció de clàusules socials en la contractació pública, s’ha anat avançant en aquest sentit, com a mínim en l’àmbit teòric i de proclamació d’intencions (és a dir, s’ha avançat més a nivell normatiu que no pas de desplegament d’aquestes clàusules socials), tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic i el municipal. Aquest text vol analitzar les oportunitats, però també els límits, d’aplicar la transversalitat de gènere a la compra i contractació pública, a partir del seu desplegament en l’àmbit municipal a Catalunya.