La batalla de Barcelona es juga, un cop més, al Raval

Una versió reduida d’aquest article es va publicar, en castellà, a El Periodico l’11 de febrer de 2019

“Reclamar el dret a la ciutat es reclamar algun tipus de poder per donar forma als processos d’urbanització, poder sobre les formes com les nostres ciutats són definides i redefinides”

David Harvey, Right to the city, 2008

Les properes setmanes són clau per definir el futur de la capella de la Misericòrdia. Com segurament ja sap tothom a aquestes alçades l’espai que abans ocupava la Capella, ara dessacralitzada i de propietat municipal, va ser cedit de forma gratuïta al MACBA pel govern de Trias al 2013, per ampliar l’espai expositiu del museu, tal i com consta en el contracte de concessió.

Dimarts es vota a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament, a petició del PSC, si aquesta qüestió pot entrar a discussió al proper plenari, que tindrà lloc el 22 de febrer. Des del PSC s’ha reclamat que no es presenti a votació l’expedient sobre el solar de la capella de la misericòrdia sense el consens de totes les institucions implicades, és a dir, sense el consens del MACBA sobre les ubicacions alternatives a la seva ampliació que ha ofert l’Ajuntament. La votació prevista pel 22 de febrer, i que podria quedar anul·lada si la proposta del PSC tira endavant, és fruit d’una iniciativa ciutadana, que ha recollit més de 6.500 signatures per dur la petició de retirada de la concessió al MACBA al plenari de l’Ajuntament.

Cal tenir en compte que l’Ajuntament de Barcelona té fonament jurídic per executar aquesta retirada de la cessió al MACBA del solar de l’església de la Misericòrdia. Els plecs de concessió especificaven, entre les causes d’extinció del contracte, “la no posada en funcionament de l’equipament en un termini màxim de cinc anys”. Es preveu també, com succeeix en aquest tipus de concessions, la possibilitat d’extinció del contracte “per una causa d’interès públic sobrevinguda”. Els cinc anys han passat i l’Ajuntament disposa ara d’una causa d’interès públic, la necessària ampliació del CAP, per revertir la concessió.

Però el que està en joc al Raval no és només el destí final de l’antiga capella de la Misericòrdia, si aquesta ha d’anar destinada a albergar el llargament reclamat nou CAP del Raval Nord o a l’ampliació del MACBA. El que està en joc al Raval és el dret a la ciutat. El Raval ha estat un camp de batalla on la ciutadania ha perdut en masses ocasions davant els interessos econòmics de la burgesia, inversors locals i internacionals, entitats financeres …

El MACBA va obrir les seves portes al novembre de 1995 amb un total de 14 mil metres quadrats. Entre 2006 i 2013 va incorporar els espais del Convent dels Àngels i la Capella dels Àngels (2.516m2addicionals) i els que fins aleshores ocupava el Foment de les Arts i el Disseny (FAD) (2.733m2més), respectivament. Un total de 19.555m2que ocupen la pràctica totalitat del perímetre de la Plaça dels Àngels. L’ampliació a la Capella de la Misericòrdia (2.300m2) permetria al MACBA tancar el perímetre, la Plaça dels Àngels esdevindria més que mai la Plaça del MACBA.

L’estratègia del MACBA podria ser no només ampliar-se, sinó tancar el cercle amb el nou espai. Literalment. Si és així, les propostes alternatives que ha presentat l’Ajuntament difícilment seran acceptades pel Consorci del MACBA, ja que aquestes aporten metres quadrats, però no la visibilitat i l’efecte “plaça del MACBA” que tenia l’opció de la casa de la misericòrdia.

I aquí és on rau la importància de mirar el que s’ha anomenat com a “batalla de la misericòrdia” des de la perspectiva del dret a la ciutat. Qui decideix com ha de ser el barri del Raval? S’ha de potenciar els equipaments culturals de ciutat o ja hi ha una saturació d’aquest tipus d’entitats en aquest barri? Més enllà de la necessitat d’ampliar i millorar les instal·lacions del CAP Raval Nord, cal dotar el territori de més equipaments de serveis per al veïnat? O més enllà que la Plaça Terenci Moix, davant l’actual CAP Raval Nord, sigui o no apte per l’ampliació del CAP donada l’existència al subsòl d’una subestació elèctrica que dóna servei a 43 illes de l’Eixample, és positiu que un territori tant densificat perdi un espai públic molt utilitzat pels joves o per la comunitat filipina del barri? Qui decideix, en definitiva, com es configura la ciutat?

Diu el PSC a twitter, defensant la seva posició davant la Plataforma veïnal i de treballadores sanitàries en defensa d’un nou CAP Raval Nord, que el que cal és una solució “de consens entre les parts implicades”, citant com a parts la Generalitat, l’Ajuntament i el Consorci del MACBA. Significatiu que s’oblidi entre les parts implicades els veïns i veïnes i les treballadores del CAP. També ERC a Barcelona està dubitativa sobre el seu vot en comissió i plenari aquesta setmana i la vinent, argumentant també que cal arribar a un acord amb el MACBA abans de votar la rescissió del contracte de concessió. Una decisió, la dels Republicans, que s’enten no estarà condicionada pel fet que Gemma Sendra, regidora d’ERC a l’Ajuntament des del desembre arran de la renuncia d’Alfred Bosch, havia estat gerent del MACBA, o que el portaveu de la Plataforma +Cultura +MACBA, Joan Anton Maragall, és cosí del candidat d’ERC a l’alcadia, Ernest Maragall.

En definitiva, el que està aquí en joc és com es decideix el futur, ja no de la Capella de la Misericòrdia, sinó de la configuració dels barris de Barcelona. Si deixem la decisió en mans del MACBA, i no de veïnat, estem deixant el dret a decidir sobre la ciutat exclusivament en mans de les institucions, sense comptar amb el veïnat? I és en mans d’institucions democràtiques o en mans dels poders econòmics?

Cal recordar que el consorci del MACBA està de fet conformat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el ministeri de cultura de l’Estat, així com per la Fundació MACBA. Aquesta al seu torn està formada per representants de sectors empresarials amb presència a Catalunya. Entre les empreses fundadores de la Fundació que encara tenen presència trobem Abertis, Agroalimen, Fundació bancària La Caixa, Cocacola, El País, Freixenet, Fundació Banc de Sabadell, Fundació Puig, La Vanguardia i Naturgy (Gas Natural – Unión Fenosa). La llista segueix amb empreses i particulars que participen a diferents nivells a la Fundació MACBA.

Una llista representativa de la diversitat de poders fàctics de la ciutat i el país, burgesia catalana i inversors estrangers, capital financer i empreses d’altres sectors. En definitiva, una bona representació d’aquells qui, en definitiva, fan la ciutat. Tot i que per Estatuts en els òrgans de govern del consorci del MACBA tenen majoria de representació les administracions públiques, el pes de les empreses en les decisions estratègiques de la institució és innegable.

En definitiva, el que està en joc aquesta setmana al Raval i a Barcelona no és només si la Capella de la Misericòrdia, única opció vàlida per l’ampliació del CAP Raval nord segons el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es destina finalment al nou CAP o es manté la cessió per ampliar el MACBA. El que està en joc és també si es consolida un Raval (i una ciutat) i gentrificat definit des de despatxos (institucionals i empresarials), o si obrim espais per decidir i construir entre totes la ciutat i els barris que volem i necessitem. No permetre que la rescissió de la cessió al MACBA es debati al Ple de l’Ajuntament és apostar per la primera opció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s