Mercat de Sant Antoni, motor de gentrificació?

Una versió reduida d’aquest article es va publicar a la revista “Barcelona Metròpolis” que edita l’Ajuntament de Barcelona, al juny de 2018

La reforma del Mercat de Sant Antoni de Barcelona era una assignatura pendent a la ciutat. Veïnat, comerciants i consistori veien aquesta fita com una oportunitat per la revitalització del barri. Ara, a poc de la seva inauguració i a una dècada de l’inici de les obres, l’obertura del nou mercat, junt amb la dinàmica immobiliària i comercial que s’ha instal·lat al barri, es veuen com amenaces a la vida veïnal. El procés de gentrificació que s’ha donat a Sant Antoni és innegable. Els preus tant dels habitatges com dels locals comercials estan disparats. Els veïns i veïnes denuncien que estan sent expulsats per una onada invisible de finalització de contractes de lloguer i preus abusius.

El periodista Carles Cols ho descrivia de forma molt gràfica fa poc: “Quan van començar les obres, Sant Antoni no era un barri de moda. Ara ho és. Tampoc estava previst que s’hi creés una superilla de trànsit reduït. Hi serà al mateix temps que s’inauguri el nou mercat (…) Sona de meravella, però aquesta coincidència de factors ha desencadenat, com se sap ja des de fa mesos, una ciclogènesi immobiliària colossal”. L’expulsió de veïnat del barri de Sant Antoni per l’augment dels lloguers és inqüestionable. I les associacions de veïns calculen que hi ha més de 3.500 lloguers que finalitzen al llarg d’aquest any 2018. La por és que l’obertura del mercat de Sant Antoni a partir de maig de 2018 intensifiqui aquest procés de gentrificació.

Gentrificació veïnal i comercial

Els processos de gentrificació, pels que es dóna una substitució de població, originàriament de classe treballadora o baixos ingressos, per població amb major poder adquisitiu, tant en l’àmbit residencial com comercial. Aquest desplaçament de població es produeix en paral·lel a processos d’inversió de capital i la transformació de les activitats comercials, així com del paisatge urbà (Hernandez, A., 2016). A la ciutat de Barcelona les intervencions urbanístiques en alguns barris, la irrupció i creixement del turisme, i el procés d’especulació immobiliària (vinculat amb l’anterior) han provocat l’expulsió de veïnat de districtes com Ciutat Vella, Eixample, Gràcia o Poble Nou. Barris com el Gòtic ha perdut prop de 3.000 habitants, o la Vila de Gràcia 1.700 te habitants menys, entre 2010 i 2016.

Un dels factors més rellevants per l’expulsió de veïnat dels barris és l’increment dels preus dels lloguers dels habitatges. De mitjana el preu del lloguer a Barcelona s’ha incrementat un 133% entre 2014 i 2017. A barris com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Dreta de l’Eixample, Montbau, la Vila Olímpica o Diagonal Mar i el Front Marítim del Poble Nou l’increment està per sobre del 142%.

Tot plegat es concreta en un canvi, no només és físic i econòmic, sinó també cultural, relacional i simbòlic (Sequera, J. 2015). En aquest sentit, les transformacions que es donen en els barris de la mà de la gentrificació habitacional implica sovint un procés de gentrificació comercial. Els establiments de proximitat que oferien productes de consum quotidià, a preus assequibles, per a població de baixos ingressos, estan sent desplaçats en els barris gentrificats per establiments adreçats a consumidores de classe mitjana i alta. Es substitueixen comerços destinats al consum de productes d’ús corrent i freqüent adquisició (principalment alimentaris), per altres destinats a un consum esporàdic, responent així a l’extensió de nous patrons de consum de classes mitjanes i altes amb noves demandes d’alt capital cultural i valors cosmopolites, en un procés que alguns han descrit com de boutiquització. “El petit comerç de proximitat s’extingeix progressivament a causa de la jubilació dels dependents, la manca de relleu generacional dels establiments, el canvi de patrons de consum per les mutacions demogràfiques i la liberalització del mercat immobiliari a través de la Llei d’arrendaments urbans. En el lloc que ocupaven els antics establiments s’han establert botigues de disseny, boutiques, galeries, establiments d’aliments ecològics i gourmet, bars, restaurants i franquícies” (Hernandez, A., 2016).

Aquest fenomen ha afectat en diverses ciutats els mercats tradicionals que, situats en una disjuntiva entre decadència i renovació, es converteixen en nous espais de gentrificació, modificant-ne els usos, preus i productes, que ara s’adrecen a consumidors d’alt nivell adquisitiu o turistes. En ocasions, la renovació del mercat municipal (i la transformació d’usos i serveis del mateix) és conseqüència d’un procés de gentrificació en el barri on està situat. En altres, és precisament aquesta renovació del mercat la que actua com a factor desencadenant o accelerador d’un procés de gentrificació més global en el barri, i en específic un factor d’expulsió de veïnat per gentrificació habitacional.

La renovació dels mercats municipals i el perill de la gentrificació

De forma similar al comerç de proximitat, els mercats tenen un rol essencial en la construcció urbana i d’identitat de la ciutat, així com de la seva organització social i econòmica. “Els mercats exerceixen un paper molt rellevant en la definició del model comercial de cada ciutat. Barcelona ha basat el seu model comercial en el comerç de proximitat, en el qual els mercats s’integren amb una clara vocació de servei als ciutadans, especialment en el seu entorn immediat, ja que exerceixen una clara funció vertebradora del territori”.

El concepte “comerç de proximitat” sovint ens evoca el comerç situat en els barris, en les àrees residencials de la ciutat, com a contraposició a les grans superfícies situades sovint a les perifèries urbanes. Però el concepte de proximitat quan parlem de comerç no refereix únicament a la distància entre l’espai de consum i l’espai residencial, sinó que fa referència també a una proximitat relacional. Es tracta d’establiments, normalment de mida petita, situats a poca distància de les residències, on trobem productes de consum quotidià o freqüent, i que ofereixen una atenció personalitzada. El comerç de proximitat ens aboca a espais on es fomenten les relacions socials i de veïnatge, on consumidor i venedor es coneixen. S’associa, doncs, al concepte de Comerç de Proximitat uns valors de coneixença, de tracte personal, i de participació en la vida comunitària del territori.

Per a l’Ajuntament de Barcelona el comerç de proximitat constitueix “un element determinant per a la cohesió i la integració social, basat en l’equitat i la igualtat d’oportunitats; determinant per configurar districtes i barris amb identitat pròpia, activitats singulars i culturalment diverses, carrers i places públiques com a espais de relacions veïnals, mercats com agents catalitzadors dels barris (…) En definitiva, el comerç va més enllà de la seva consideració com un sector econòmic estratègic: el comerç fa ciutat” (Ajuntament de Barcelona, 2017). Resulta evident que els mercats municipals a la ciutat de Barcelona entren de ple en aquest concepte de comerç de proximitat.

En els darrers anys els mercats municipals de Barcelona han passat per un procés de remodelació física i de model. Un procés que han engegat múltiples ciutats. La reforma de Les Halles a Paris al 1971 o Covent Garden a Londres a finals dels 70 van marcar el camí de renovació de mercats que havien estat signes d’identitat dels seus barris i ciutats. Es va prioritzar la preservació del patrimoni històric, mantenint l’estructura arquitectònica però modificant usos. Es transformaven els espais que abans ocupaven els mercats tradicionals cap a un model de centre comercial, acomodant noves activitats com espais d’exposició, centres culturals o establiments per la restauració. L’objectiu deixava de ser el veïnat i passava a ser el visitant ocasional i el turista. En altres ciutats, com es el cas de Barcelona, s’ha volgut mantenir el rol principal de provisió d’aliments dels mercats municipals. No només pel que suposa de cobertura de necessitats bàsiques de la població, sinó per la reivindicació del mercat com un actiu per a la vida comunitària.

Des de l’any 1995 s’han rehabilitat 25 mercats a Barcelona, tots ells d’alimentació a més dels Encants. Fruit d’aquestes remodelacions integrals, tots els mercats han incorporat un establiment en règim d’autoservei (Mercadona, Carrefour, Eroski, Lidl, BonPreu, Caprabo…), és a dir, un supermercat. La proposta de l’institut de Mercats Municipals de Barcelona ha estat des d’un inici la de modernitzar la proposta dels mercats, adaptant-los als nous hàbits de consum, incorporant serveis com l’aparcament o el repartiment centralitzat a domicili, incrementant horaris i reduint parades. La reducció de parades ha estat en bona part fruit del propi procés de jubilació i no renovació generacional dels paradistes als mercats. Una quinzena de mercats estan sent renovats o pendents de renovació. Alguns dels més significatius, a banda del ja esmentat mercat de Sant Antoni, serien els tradicionals mercats de l’Abaceria a Gràcia (amb els seus més de 135 anys d’història la seva renovació no ha estat exempta de polèmica) i el de Sant Andreu.

El nou model de mercats, a Barcelona com a d’altres ciutats, és el resultat d’una complexa transformació socioeconòmica tant a l’àmbit urbà com al rural (canvis en la distribució d’aliments), és a dir, responent tant a canvis en els patrons de consum com de producció. “Així, els mercats es converteixen en observatoris de les societats que els conceben en cada moment (…). Els mercats i l’estructura social de la ciutat estan profundament entrelligats” (Garriga, S., Garcia‐Fuentes, J.M. 2015).

Aquesta proposta de transformació dels mercats municipals, d’espais deteriorats de classe obrera a espais modernitzats i competitius, suposa en alguns casos una nova frontera dels processos de gentrificació. La generació d’un discurs classista sobre el deteriorament dels mercats municipals (vistos com a espais populars, “barats, salvatges i bruts”) justifica el seu rescat i posterior redescobriment del seu valor comercial i urbanístic, per a rejovenir-los amb la inclusió de locals de productes gourmets, expulsant a les parades de comerciants més precaris (gent gran, migrants, …) que compten amb menys capacitat econòmica per adaptar-se a les noves demandes (lloguers de les parades o inversió necessària per fer-se un lloc en el mercat renovat) (Hernandez, A., 2014). Al nou mercat de Sant Antoni es calcula que els paradistes invertiran entre 60 i 150 mil euros en les noves parades del nou mercat.

El mercat com a atractiu turístic

El cert és que les renovacions que s’imposen en els mercats municipals sovint suposen la pèrdua d’una part del rol de foment de la cohesió social que exerceixen els mercats alimentaris de proximitat, especialment en aquells mercats situats en el centre turístic de la ciutat. Mercats com el de la Boqueria o Santa Caterina a Barcelona, els mercats de San Antón, San Miguel, o San Fernando a Madrid, el mercat de La Ribera a Bilbao, el de La Bretxa a San Sebastian o el de La Encarnación a Sevilla, serien exemples d’aquesta pèrdua d’espais per a veïnatge en els mercats municipals, transformats en atractius turístics o d’oci gastronòmic per consumidors amb una capacitat econòmica major que els tradicionals clients dels mercats alimentaris. Els mercats es converteixen en nou exponent turístic i identitari de les ciutats, oferint experiències “autèntiques” i locals als turistes, la possibilitat posar-se en la pell del ciutadà d’aquella ciutat. “Aquesta nova funcionalitat dels mercats turístics té impactes en el seu ús tradicional, tant per als comerciants com per als residents i usuaris d’aquest comerç” (Crespi, M.,Domínguez, M., 2016).

La implantació i proliferació del model de mercat gourmet no respon únicament a un interès turístic, sinó també a una demanda creixent de certs sectors de la població local de rendes mitges i altes, amb un elevat capital cultural, que valoren molt positivament l’experiència gastronòmica en espais singulars com una activitat d’oci cultural. Els casos del mercat de San Miguel a Madrid, el Borough Market de Londres o el recent mercat de La Princesa a Barcelona (que ni tan sols és un antic mercat renovat), responen a aquesta proposta del mercat gourmet. Aquests espais es converteixen en mercats escenificats que resulten excloents per amplis sectors de la població que no poden pagar el preu dels productes gourmet que s’hi ofereixen. “En aquest context, diversos mercats tradicionals aspiren a transformar-se en mercats gourmet dins d’un esquema de competitivitat urbana, en el qual les ciutats han evolucionat cap al desenvolupament d’aventatges comparatives de consum, ocasionant que aquests espais siguin un reclam turístic de primer ordre” (Cordero, L., Salinas, L.A., 2017)

Es transforma així el perfil de l’usuari del mercat, i es transforma l’oferta, adaptant-la a un client que no busca abastir-se d’aliments per la llar, sinó de viure l’experiència gastronòmica in situ. El consum de productes gourmet i la restauració (incloent la proposta de menjar ràpid en forma de sucs de fruita, fuita tallada i pelada o mostres de gastronomia local preparada per al consum immediat) resten espai a la venda de productes frescos de consum quotidià. Els preus del mercat augmenten i l’usuari habitual perd qualitat en l’experiència de la compra. Al mercat de Sant Antoni, on es preveu ja una oferta de restauració dirigida al visitant, existeix un perill evident de convertir-se en un d’aquests nous mercats gourmet o mercats turístics de la ciutat de Barcelona.

El cas del mercat de Santa Caterina

A Barcelona el cas més emblemàtic d’aquest procés és el del mercat de La Boquería, en crisi per l’èxit com a atractiu turístic. Però el mercat de Santa Caterina seria un altre exemple a tenir en compte de cara a preveure el que pot succeir al mercat de Sant Antoni i voltants. La reforma del mercat de Santa Caterina va començar al 1999 i no es va finalitzar fins a 2005. Els anys d’obres, que van coincidir amb una profunda reforma urbanística dels entorns, i el trasllat temporal del mercat van tenir un impacte devastador en el teixit comercial dels voltants. Prop de 200 establiments properes al mercat de Santa Caterina van tancar, i el mercat de Santa Caterina “va deixar de dur a terme la seva funció d’articulador de la vida econòmica i social, procés que alguns veïns descriuen com la mort del barri” (Hernandez, A., 2016).

En el mercat renovat, a banda de l’atractiu arquitectònic (encapçalat per la coberta de Miralles), va restar espai a les parades, que van passar de 100 a 68, s’hi va instal·lar un supermercat, i es va obrir un nou espai de restauració amb evident vocació turística. “El mercat de Santa Caterina i la renovada oferta comercial d’aquest el converteix en un lloc nou que no té res a veure amb l’antic mercat de barri que era. Es va dissenyar no com un centre de comercialització per a que els veïns i veïnes de Ciutat Vella es poguessin abastir d’aliments, sinó que es va projectar sobre tot com un espai turístic, així com un centre de consum per a les classes mitjanes que progressivament arribarien al barri a partir del procés de gentrificació que experimentava” (Hernandez, A., 2016).

El nou rol del mercat impregna també la zona comercial que l’envolta, on ha proliferat l’oferta de restauració, locals d’aliments gourmet, botigues de disseny i boutiques, i no ha tornat a sorgir una oferta de petit comerç de proximitat com hi havia al voltant de l’antic mercat, incapaç de fer front als nous preus dels locals comercials. “En un cens als carrers principals del barri es va trobar que, a partir de la intervenció urbana, el 41% de les botigues corresponia a la tipologia de gentrificats, és a dir, boutiques, galeries d’art, restaurants, bars, estudis de professionals i tallers; totes les empreses recentment instal·lades que estan destinades a cobrir productes i serveis de la població de renda mitjana. Així mateix, el 10% correspon a botigues vinculades al turisme, com ara botigues de souvenirs i franquícies globals de roba o menjar ràpid. Això indica que la meitat de l’estructura comercial del barri s’ha transformat i satisfà les demandes de les classes mitjanes que viuen i freqüenten el nucli antic, així com el dels turistes. Mentre que el 21% dels establiments corresponen a comerços tradicionals, és a dir, forns, bars, tallers, merceries i altres establiments que ofereixen els seus serveis a la població del barri o als sectors de menor ingrés. Cal esmentar que, com a conseqüència de la crisi econòmica, el 16% dels locals comercials estan buits, xifra molt alta de Ciutat Vella” (Hernandez, A., 2014).

Tot plegat genera un efecte en cadena d’increment de preus de lloguers de locals comercials que va afectar als pocs comerços de proximitat que havien resistit. La finalització de la moratòria dels lloguers de renda antiga al 2005 va significar l’estocada final a bona part del comerç de proximitat al barri de Santa Caterina. El mercat ha sigut, doncs, un motor de gentrificació comercial al barri de Santa Caterina.

Per a Adrián Hernandez, que ha investigat en profunditat el cas del mercat de Santa Caterina, “les transformacions que s’estan donant en els mercats públics resulten fonamentals per a comprendre els actuals processos de gentrificació. Diversos mercats, sobretot en centres històrics de les ciutats, experimenten intervencions urbanístiques que són resultat de polítiques de gentrificació, així com de les dinàmiques del mercat immobiliàri i de les polítiques de foment turístic” (Hernandez, A., 2014).

El model que s’ha seguit a Barcelona, amb finançament mixt (públic i privat) i la cessió d’espais a franquícies de supermercats o restaurants que competeixen amb el petit comerç, reduint la superfície comercial de les parades tradicionals, s’imposa també en altres ciutats. El resultat és que, malgrat les intencions, el mercat deixa de jugar el seu rol tradicional d’espai de cohesió social i foment de les relacions de veïnatge, per convertir-se en un actiu econòmic que aporta competitivitat a la ciutat. En definitiva, l’estratègia del govern municipal ha estat de renovar els mercats sense estratègies clares i contundents per salvaguardar els comerços tradicionals i de proximitat (tant dins com fora dels mercats) que no s’adaptessin a les noves condicions del mercat i als nous patrons de consum de la població de rendes mitjanes i altres o dels visitants.

Els perills de gentrificació comercial ronden el nou Mercat de Sant Antoni

Com veiem al inici, el procés de gentrificació habitacional al barri de Sant Antoni és innegable, en la mesura que l’expulsió (invisible) de veïnat per l’increment dels preus dels lloguers segueix imparable. Aquest procés ha anat acompanyat d’una gentrificació comercial que ha afectat sobretot les zones al sud del mercat de Sant Antoni, amb l’eclosió d’un nou sector de restauració al voltant del carrer Parlament. Aquest procés es pot intensificar amb l’obertura del nou mercat.

El mercat, que redueix el numero de parades de producte fresc de 180 que hi havia abans de les obres a 52, ocupant el 66% de l’espai original, preveu tres locals de restauració (una reducció respecte a la situació anterior) als que se sumaran mitja desena de parades de fresc que incorporaran servei de degustació, i atorga espai a una concessió de supermercat (de la cadena Lidl) i una altra a una gran superfície no alimentària (encara per definir). Hi haurà també 105 parades d’encants (productes no alimentaris, de roba, calçat i altres), i 78 per als paradistes del mercat dominical del llibre. A més, s’obrirà un pàrquing per a 400 vehicles privats, cosa que contrasta amb l’aposta de la superilla que envoltarà el mercat i que, a priori, ha de desincentivar l’ús del vehicle privat.  El que resulta evident és que el nou mercat i la superilla significaran una nova dinàmica en el barri, i el perill de turistificació del mercat, amb el seu atractiu arquitectònic i d’oci gastronòmic, és evident.

El govern municipal impulsa un nou pla d’usos al barri de Sant Antoni per tractar de frenar el possible procés de gentrificació comercial. I des de l’Institut de Mercats insisteixen en l’estratègia de dinamització dels mercats municipals com a espais de veïnatge a la vegada que de desenvolupament econòmic dels barris. No renuncien però a el mercat com a focus d’atractiu per a visitants i població autòctona. “L’objectiu ara és integrar els mercats en el barri, tot potenciant el vessant comunitari —són el cor de cada barri— i el seu paper com a dinamitzadors socials. Fer dels mercats uns espais atractius on gaudir d’una experiència de compra i d’oci positiva” (IMMB, 2017).

Per al veïnat la situació es viu en alerta i com una paradoxa, ja que tant la renovació del mercat com la superilla són reivindicacions de millores que ells mateixos fa anys que reclamen. Però el cert és que el procés de gentrificació, com dèiem, és innegable, tant per l’expulsió de veïns i veïnes com de comerciants tradicionals de proximitat. Els i les paradistes del Mercat de Sant Antoni han declarat en nombroses ocasions que no es volen convertir en La Boquería 2, però, quines eines s’estan posant a disposició per a que això no succeeixi? El nou pla d’usos (i la suspensió temporal de llicències que ha suposat), és un pas en aquesta direcció. Però si observem processos com el patit pel Mercat de Santa Caterina, caldrà molt més suport públic per al sector del comerç de proximitat i, sobretot, per aturar l’expulsió de veïnat del barri.

 

BIBLIOGRAFIA

Carreras, C., Romero, J., (2000) Cambios en las formas y el consumo en Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Estudios Geográficos
Tomo LXI, 2000, n.° 238, enero-marzo

Cordero, L., Salinas, L.A. (2017). Espacios escenificados y el modelo de los mercados gourmet. Revista de Urbanismo N°37 | Diciembre 2017 Departamento de Urbanismo | FAU | Universidad de Chile

Crespi Vallbona, M., Domínguez Perez, M. (2016) Los mercados de abastos y las ciudades turisticas . Pasos Revista de turismo y patrimonio cultural – Vol. 14 N.o 2. Págs. 401-416. 2016

Forcadell, Asociació de Promotors de Barcelona (2014 a 2017) Notes de Conjuntura immobiliària No Residencial. Oficines, naus industrials i locals comercials

Garriga Bosch, S., Garcia-Fuentes, J.M. (2015)The idealization of a “Barcelona model” for markets renovation. A: Localizing urban food strategies. Farming cities and performing rurality. 7th International Aesop Sustainable Food Planning Conference Proceedings, Torino, 7‐9 October 2015, edited by Giuseppe Cinà and Egidio Dansero, Torino, Politecnico di Torino, 2015

Hernández, Adrián (2014). Gentrificación Comercial y mercados públicos. El Mercado de Santa Caterina, Barcelona. Working paper series, Contested Cities. Maig 2014

Hernández, Adrián (2016). De la botiga a la boutique: gentrificación comercial en el Casc Antic de Barcelona. URBS. Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales, 6(1), 79-99. http://www2. ual.es/urbs/index.php/urbs/article/view/hernandez_adrian

Institut Municipal de Mercats (2014) Pla Estratègic de mercats de Barcelona, 2015-2015. Ajuntament de Barcelona. 30 d’octubre 2014

Institut Municipal de Mercats (2015) Mercats. L’experiència de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2015

Regidoria de Comerç i Mercats (2017) Mesura de Govern “Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019”. Ajuntament de Barcelona 16 de juny 2017

Sequera, J (2015). A 50 años del concepto de gentrificación. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2015, Vol. XX, no 1.127. http://www.ub.es/geocrit/b3w-1127.pdf.

Preu del lloguer habitatge (€/m2/mes)

Dte. Barri 4T 2014 4T 2015 4T 2016 4T 2017 Increment preu lloguer 2014-2017
BARCELONA 10,19 11,5 12,7 13,6 133%
1 1. el Raval 10,81 11,5 13,2 14,4 133%
1 2. el Barri Gòtic 10,41 11,6 13,8 14,4 138%
1 3. la Barceloneta 16,14 16,7 18,6 20,3 126%
1 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 11,09 13,4 14,8 15,7 142%
2 5. el Fort Pienc 9,81 11,4 12 13,5 138%
2 6. la Sagrada Família 10,32 11,4 12,7 13,1 127%
2 7. la Dreta de l’Eixample 9,87 11,7 13 14 142%
2 8. l’Antiga Esquerra de l’Eixample 10,36 11,8 12,9 14 135%
2 9. la Nova Esquerra de l’Eixample 10,46 11,8 12,9 13,9 133%
2 10. Sant Antoni 9,94 11,2 12,3 13,5 136%
3 11. el Poble Sec – AEI Parc Montjuïc 10,2 11,7 12,9 14,1 138%
3 12. la Marina del Prat Vermell – AEI Zona Franca n.d. 7 n.d.  
3 13. la Marina de Port 8,66 8,8 9,6 10,7 124%
3 14. la Font de la Guatlla 11,02 11,5 13 13,3 121%
3 15. Hostafrancs 10,63 11,5 12,6 13,2 124%
3 16. la Bordeta 9,37 10,3 11,2 12 128%
3 17. Sants – Badal 9,77 11 12,2 13,3 136%
3 18. Sants 10,06 11,3 12,3 13,5 134%
4 19. les Corts 11,01 12,4 13,8 14,6 133%
4 20. la Maternitat i Sant Ramon 10,54 11,9 13,4 13,4 127%
4 21. Pedralbes 13,99 15,6 15 15,2 109%
5 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 15,88 9,8 15,4 18,6 117%
5 23. Sarrià 13,52 16 14,9 17,3 128%
5 24. les Tres Torres 13,18 14,3 15,6 18,4 140%
5 25. Sant Gervasi – la Bonanova 11,44 13,9 14,2 16,2 142%
5 26. Sant Gervasi – Galvany 11,62 13,5 14,1 14,6 126%
5 27. el Putxet i el Farró 10,94 12,5 13,6 15,3 140%
6 28. Vallcarca i els Penitents 10,55 12,1 13,5 14 133%
6 29. el Coll 9,61 10,1 12 11,7 122%
6 30. la Salut 10,21 12,4 13,2 11,5 113%
6 31. la Vila de Gràcia 11,2 12,6 14,3 15,1 135%
6 32. el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova 10,07 12,2 12,8 13,5 134%
7 33. el Baix Guinardó 9,63 11,1 11,8 12,4 129%
7 34. Can Baró 9,62 10,7 12,3 12,6 131%
7 35. el Guinardó 9,01 10,8 11,7 12,5 139%
7 36. la Font d’en Fargues 8,82 14,8 11,3 12,3 139%
7 37. el Carmel 8,66 9,3 10,7 11,1 128%
7 38. la Teixonera 8,85 9,4 11,6 11,4 129%
7 39. Sant Genís dels Agudells 7,69 8,8 9,1 9,5 124%
7 40. Montbau 9,26 10,1 10,7 13,5 146%
7 41. la Vall d’Hebron 10,67 10 11,4 12,9 121%
7 42. la Clota n.d. n.d. n.d.  
7 43. Horta 9,3 9,8 10,8 12,3 132%
8 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 8,59 9,6 11,3 11,6 135%
8 45. Porta 8,49 9,9 10,5 11 130%
8 46. el Turó de la Peira 8,19 9,2 9,6 11,1 136%
8 47. Can Peguera n.d. n.d. 10,5  
8 48. la Guineueta 8,3 8,2 9,2 9,8 118%
8 49. Canyelles 7,7 7,8 7,7 9 117%
8 50. les Roquetes 8,46 8,9 10 10,9 129%
8 51. Verdun 9,51 10,1 10,9 11,7 123%
8 52. la Prosperitat 8,97 9,5 11,1 11,4 127%
8 53. la Trinitat Nova 8,03 8,8 8,7 10,8 134%
8 54. Torre Baró n.d. 5,2 10,1 7,2  
8 55. Ciutat Meridiana 6,17 6,7 7,7 7,5 122%
8 56. Vallbona n.d. n.d. n.d.  
9 57. la Trinitat Vella 7,13 8 9,6 10,1 142%
9 58. Baró de Viver n.d. n.d. n.d.  
9 59. el Bon Pastor 8,55 9,3 9,1 8,8 103%
9 60. Sant Andreu 8,94 10 11,2 12,4 139%
9 61. la Sagrera 8,98 10,6 10,7 11,7 130%
9 62. el Congrés i els Indians 9,03 9,2 10,5 11,2 124%
9 63. Navas 9,24 10,3 11,9 11,7 127%
10 64. el Camp de l’Arpa del Clot 9,62 11,2 12,4 13,3 138%
10 65. el Clot 9,47 10,6 11,4 12,5 132%
10 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 9,66 12,2 13,7 13,4 139%
10 67. la Vila Olímpica del Poblenou 12,25 13,1 16,7 17,7 144%
10 68. el Poblenou 10,19 12,5 13,4 14,2 139%
10 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 11,49 14,9 16,7 16,5 144%
10 70. el Besòs i el Maresme 8,09 8,3 8,9 10,4 129%
10 71. Provençals del Poblenou 10,03 10,9 12,7 12,7 127%
10 72. Sant Martí de Provençals 8,86 9,5 10,7 10,8 122%
10 73. la Verneda i la Pau 8,14 8,9 9,1 10,4 128%

 

Preu lloguer m2/mes a Barcelona (Ajuntament Barcelona)

  2001 2006 2011 2016 INCREMENT 2001-2016 INCREMENT 2011-2016
BARCELONA 7,01 11,55 9,81 16,7 238,23% 170,23%
1 Ciutat Vella 6,9 15,98 12,56 22,5 326,09% 179,14%
2 Eixample 8,18 13,29 10,21 19,9 243,28% 194,91%
3 Sants-Montjuïc 5,81 9,42 8,17 12,8 220,31% 156,67%
4 Les Corts 9,13 11,96 10,99 13,6 148,96% 123,75%
5 Sarrià-Sant Gervasi 8,49 12,39 12,04 17,2 202,59% 142,86%
6 Gràcia 6,47 10,83 10,62 16,2 250,39% 152,54%
7 Horta-Guinardó 5,78 10,32 8,23 13,1 226,64% 159,17%
8 Nou Barris 5,83 9,38 8,25 17 291,60% 206,06%
9 Sant Andreu 6,09 9,64 7,99 13,1 215,11% 163,95%
10 Sant Martí 6,93 10,81 8,9 13,9 200,58% 156,18%

 

Preu lloguer m2/mes a Barcelona (Forcadell)

  2014 2015 2016 2017
  Renda Mitjana Renda Màxima Renda Mitjana Renda Màxima Renda Mitjana Renda Màxima Renda Mitjana Renda Màxima
1a Línea Alt Nivell 136 204 141,93 220 143,61 225 155 260
1a Línea Mixta 35,5 85 39,5 86 40 90 47 95
1a Línea Molt transitada 116 225 125 235 132,27 240 155 310
2a Línea 16 31 17,18 35 18,5 36 21 38
3a Línea 8,2 16 9,5 20 10,45 21 12 21
4a Línea 3,5 5,8 4 5,5 4,18 6 4,5 6,15

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s