Aquest article va ser publicat a La Jornada el 22 de maig de 2018

Aquesta setmana s’inaugura el reformat Mercat de Sant Antoni a Barcelona. Malgrat ser una renovació que feia anys que reclamaven tant paradistes com el veïnat, avui són moltes les que miren, en alerta, el que el nou mercat i la superilla que l’acompanyarà pot comportar pel barri.

Després d’uns anys, la paraula gentrificació ha deixat de ser un concepte abstracte o fins i tot desconegut per la majoria dels veïns i veïnes del barri de Sant Antoni, i avui és una realitat impossible de defugir. Els lloguers del preu de l’habitatge al barri s’han incrementat un 136% entre finals de 2014 i de 2017. L’expulsió de llogaters i llogateres per aquesta espiral d’increment de preus de l’habitatge és la part més dramàtica d’un procés que està canviant, no només aquest, sinó bona part dels barris de Barcelona. Ironies de la vida, la setmana passada, mentre l’Ajuntament ensenyava el nou mercat a periodistes d’arreu, a 400 metres el veïnat va aturar el desnonament d’una parella amb tres fills petits que vivien en un pis propietat d’un fons voltor. El temor és que el nou mercat acabi agreujant la situació.

Tothom parla de fer que Sant Antoni no sigui la nova Boqueria, però el cert és que calen mesures més contundents i valentes per tallar d’arrel les expectatives del capital arran de millores urbanístiques com la del Mercat de Sant Antoni. L’Ajuntament argumenta que, preventivament, ja ha redactat un pla d’usos per limitar els establiments turístics al barri i un pla que blinda l’obertura de botigues de souvenirs. Unes mesures que arriben després que el mapa comercial del barri hagi transformat part del comerç de proximitat en bars i restaurants de disseny. Un procés de boutiquització que no és aliè a altres zones de Barcelona, com la dels voltants del Mercat de Santa Caterina, al Casc Antic.

Santa Caterina va patir un procés de gentrificació comercial de llibre. Va ser un procés similar al de Sant Antoni: un llarg procés d’obres que va comportar una degradació temporal dels entorns, una reforma urbanística, un mercat amb atractiu arquitectònic, i una pressió immobiliària sobre el veïnat arran de l’increment de preus. De cobrir les necessitats quotidianes del veïnat es passa a oferir serveis i béns de compra esporàdica per a persones de classe mitjana i alta. Al Casc Antic, com a la resta de Barcelona, l’estocada a la gentrificació comercial la va donar la fi de la moratòria dels lloguers de renda antiga als comerços.

Sense una legislació que els protegeixi, comerciants i veïnat que no poden fer front als augments del preu del lloguer són expulsats dels barris. Les millores urbanístiques suposen una revalorització immobiliària i dels locals comercials, així que l’espiral d’expulsions no pot sinó empitjorar. L’alternativa tampoc pot ser no abordar reformes necessàries (no oblidem que tant la reforma del Mercat de Sant Antoni com la pacificació del trànsit al seu voltant, en el que serà la nova super-illa, han estat des de fa anys demandes veïnals). El repte és, doncs, com fer que millorar la ciutat no signifiqui perdre-la.

Els plans d’usos que posin límit al monocultiu turístic i la boutiquització comercial són una eina. Però que s’ha revelat insuficient. Cal estirar la llei d’urbanisme i modificar el pla general metropolità per posar límits als lloguers i reforçar les limitacions d’usos. Cal gravar aquells que volen lucrar-se amb les millores de la ciutat sense aportar res a canvi a través de mesures com les contribucions especials, i premiar aquells agents econòmics disposats a treballar conjuntament pel bé comú (per exemple, limitant les rendes de lloguer de comerços i habitatges). Cal fer un esforç per dur al límit les opcions que la llei permet, per exemple, declarant allà on calguin àrees de rehabilitació i conservació per permetre una major i millor intervenció pública, mentre es redoblen esforços per pressionar aquells qui tenen en les seves mans legislar per aturar l’espiral especulativa, com són la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol.

En definitiva, ens cal, més enllà de celebrar la inauguració del renovat Mercat de Sant Antoni, fer mans i mànigues per evitar que acabem maleint la reforma.