Més enllà de les institucions, tot està per fer

Publicat a ElCritic.cat, el 30 d’octubre de 2015

El 26 de juny de 2014 es va presentar la proposta de “Guanyem Barcelona” a l’escola Collaso i Gil del Raval. Moltes cares conegudes, a dalt de l’escenari, rere l’organització i entre el públic. Ens havíem trobat abans a assemblees, mobilitzacions, ateneus o places. Algunes per curiositat, altres per convenciment. Algunes van seguir el camí de Guanyem a Barcelona en Comú, altres van optar per Capgirar Barcelona o d’altres candidatures de confluència, unitat popular o nova política (poseu-li l’adjectiu que més us agradi) i moltes vam tornar als nostres espais, seguint de més a prop o més lluny, més o menys entusiastes, aquest cicle electoral extraordinari que encara cueja.

Entre aquell 26 de juny i el passat 27 de setembre, moltes energies s’han invertit en campanyes electorals i en portar el canvi a ciutats i pobles d’arreu del país. Tot sembla indicar que més energies s’hi dedicaran fins al 20 de desembre. I qui sap si més enllà. A més, els resultats de les darreres eleccions municipals, així com del 27S, han derivat encara més energies a l’àmbit institucional, amb moltes companyes ocupant càrrecs o posicions electes. Entre els riscos d’aquest gir institucional de moltes activistes, analitzava l’abril passat en un article a CRÍTIC, Ricard Vilaregut, ara a l’Ajuntament de Badalona, hi havia “la descapitalització del capital humà dels moviments socials, la dependència de calendaris i ritmes institucionals, el fet de veure’s xuclat –i col·lapsat– per dinàmiques burocratico-administratives, la pèrdua de l’autonomia, unes expectatives de canvi real que no es puguin complir, i el que és fonamental pels moviments: un pas enrere –una pausa en el millor dels casos– en la capacitat de construcció d’un conjunt d’iniciatives socials al marge de l’Administració i del mercat”. L’article es titulava justament ‘Candidatures municipalistes i moviments socials: entre la urgència i la importància’.

david-ada-arcadi

Els espais institucionals s’han endut el focus mediàtic i una part del capital humà dels moviments socials. A moltes se’ns fa estrany veure tantes cares conegudes, tantes companyes, amb càrrecs de regidores, conselleres, comissionades, caps de departament, diputades … Molt probablement hi faran bona feina. Amb la seva presència a les institucions, governant o a l’oposició, es podrà fer front a l’emergència social amb més eines que si seguíssim només als carrers. Però tot i la importància dels reptes aconseguits a nivell institucional, no pot escapar a ningú que els moviments no ens podem permetre el luxe de prémer pausa en la resistència, mobilització o construcció d’alternatives. Ni un pas enrere als carrers.

Per a llegir més: http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/10/30/mes-enlla-de-les-institucions-tot-esta-per-fer/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s