Article publicat a ElDiario.es l’11 d’agost de 2014

“T’agrada Haití?”, Pregunten sovint els haitians. “És un país molt bonic”. La resposta els sorprèn, acostumats a la imatge negativa que el món té del seu país. Però més enllà dels tòpics sobre misèria, desastres naturals i conflictes que assolen Haití des de fa segles, és un país que desborda bellesa natural, convertint-lo en un actiu per a un dels sectors econòmics més dinàmics a nivell global però amb una doble cara: el turisme. Enderrocs, desplaçaments forçosos, o plans de macro complexos sense previ avís són algunes de les denúncies que enterboleixen aquesta activitat.

El Govern haitià s’ha proposat aprofitar el potencial turístic del país. En el marc de l’estratègia “Haití, obert als negocis”, el govern haitià ha fixat la vista en el turisme com una de les estratègies principals per a “estimular el creixement de l’economia nacional”, centrant els esforços en l’atracció d’inversions estrangeres i en transformar la imatge d’Haití d’un lloc al qual ajudar, a un lloc on viatjar i amb el qual fer negocis. Per al Ministeri de Turisme els reptes són d’imatge: “La mala percepció de què és víctima el país a nivell internacional i la inconsciència de la població haitiana de les riqueses turístiques i de la importància del sector per a l’economia nacional”.

Però la percepció d’una part del poble haitià és ben diferent: el sector crític defineix el pla com una estratègia desenvolupada en benefici d’una elit que no revertirà en les comunitats. Les seves sospites posen el focus en fets concrets, com que el govern garanteixi a les empreses estrangeres “vacances fiscals” si inverteixen en turisme o 15 anys sense pagar impostos ni costos duaners.

El Ministeri de Turisme argumenta que a més de l’ocupació i la formació professional que acompanyen els projectes turístics, es negocia amb els inversors perquè aquests inverteixin “entre un 8 i un 10% dels seus beneficis en projectes vitals per a la població”. Però aquestes inversions i les promeses de treball digne rarament s’acaben complint a Haití.

Per tal que així sigui, algunes comunitats afectades pels plans del govern estan començant a organitzar-se i mobilitzar-se, sota la premissa que, si és sense el poble, el creixement i el desenvolupament no és per al poble. El principal exemple d’aquesta tensió entre l’estratègia del govern i les necessitats de la població local és el projecte que s’està portant gairebé tota l’atenció de mitjans i inversors: Île-a-vache.

Com convertir el paradís en negoci

Île-à-vache és el que en l’imaginari occidental definiríem com un paradís i, en paraules del Ministeri de Turisme, un veritable tresor: “Île-à-vache representa una de les últimes autèntiques illes del tresor de tot el Carib. Natural , no explorada, no explotada i del tot única, es tracta d’un veritable paradís en estat pur, una raresa en el món d’avui”.

El pla per Île-a-vache inclou la construcció de 1.200 places turístiques, una carretera, un aeroport, un camp de golf, un port, electrificació, pous d’aigua i diverses infraestructures socials. Part de les infraestructures seran pagades amb fons veneçolans de PetroCaribe. El projecte es presenta sota etiquetes com: turisme sostenible de baixa intensitat, respecte a la integritat cultural i ambiental de la zona, esperit comunitari o repartiment equitatiu dels beneficis. Però la població de Île-à-Vache té raons per desconfiar d’aquestes etiquetes.

Disculpeu, aquí viu gent

“No ens oposem al turisme, sabem que amb el turisme arribaran hospitals i escoles, però aquest projecte és massa gran per a l’illa”, es lamenta Antoine Pierre, un jove que participa en una de les activitats informatives que ha preparat KOPI, el col·lectiu camperol d’Île-a-vache. La població se sent aclaparada i menyspreada.

“Al maig de 2013 el govern declara l’illa ‘zona reservada per al desenvolupament turístic’. Ens assabentem perquè van venir a l’agost a posar la primera pedra de l’aeroport. Sense l’aval de la població de l’illa. Aquest projecte no és per a nosaltres”. El jove Laini Marcdonald, un dels líders de KOPI, es va reunir juntament amb altres líders comunitaris amb la ministra de turisme. “En deu minuts va liquidar el problema, sense explicacions, sense aclarir la viabilitat social del projecte”. Pocs dies abans havien vist com, sense previ avís, les excavadores començaven la construcció de la carretera, arrasant cultius al seu pas.

El mateix pla del Govern per Île-à-vache estableix que “ens assegurem sempre de consultar els veïns immediats i iniciar un diàleg constructiu”. Des del Ministeri afirmen que “el projecte ha estat dissenyat per als residents de la comunitat i serà executat amb la seva participació”. No obstant això, la manca de vies de participació i informació en les primeres etapes del procés ha portat a les especulacions i al rebuig.

Al desembre de 2013 van començar les mobilitzacions a l’illa contra els plans del govern. De 10 policies es va passar a mig centenar de forces especials per reprimir les primeres manifestacions, que s’han quedat a l’illa. La població parla de militarització i hi ha diverses denúncies de lesions contra la policia.

Un dels moments més tensos va ocórrer al febrer de 2014, quan va ser detingut Jean Matulnès Lamy, líder de la comunitat i molt actiu a la ràdio comunitària local, així com en les mobilitzacions contra el projecte. No hi ha càrrecs contra ell i mesos després segueix a la presó. El seu pare, a qui tots anomenen “Papa Maltunès” demana justícia: “si és culpable que sigui jutjat com a tal, però ara ho tenen retingut només per la seva oposició al projecte”.

“Si ens treuen l’agricultura com viurem?”

Un dels temes més espinosos és el de les expropiacions i el desplaçament de la població. En les reunions organitzades per KOPI, a les quals assisteixen centenars de ciutadanes, corre com la pólvora el rumor que “només 5 famílies d’agricultors i 5 famílies de pescadors de cada localitat seran seleccionades per poder treballar pels hotels, la resta hauran de marxar”.

El Ministeri és contundent en aquesta qüestió: “No hi ha cap pla de relocalització dels habitants fora de Île-à-Vache. Anem a reubicar a aquelles famílies els habitatges de les quals es veuran afectades per la construcció de zones hoteleres (estem parlant d’un centenar de cases) a zones a Ile-a-Vache que el Govern els brindi amb serveis bàsics”. El problema és que ningú sap quines famílies ni com ni quan. A Madame Bernard, la principal localitat de l’illa, s’han començat a marcar algunes cases per al seu enderrocament, però les famílies que hi viuen no han estat informades encara.

Cases marcades para a ser esfondrades a Madame Bernard, Île-à-vache

“Si ens desposseeixen de l’agricultura i la pesca com viurem? És un genocidi cultural i un suïcidi col·lectiu acceptar aquest projecte” s’indigna Laini. “Ens volen convertir en obrers agrícoles al servei dels hotels, nosaltres som agricultors!” afegeix Antoine.

“Aquesta illa ha estat abandonada pel govern durant dècades, i ara ens prometen escoles, hospitals, pous d’aigua potable i centres comunitaris” afegeix Kenold, també de KOPI, que s’uneix a la conversa. De camí a una de les reunions informatives que han organitzat a l’illa, insisteixen que no estan en contra dels visitants, però la condició és que la població es beneficiï.

El govern, en ser preguntat pels beneficis per a la població, parla d’ocupació, de programes de pesca, agricultura i formació, d’aigua potable i energia solar. Però a Île-à-Vache desconfien de les promeses del Ministeri. Confien, això sí, que guanyaran aquesta batalla: “Les obres de la carretera i l’aeroport ja estan aturades per les mobilitzacions. Clar que som optimistes!”, Somriu Kenold.

Mujeres cantan en reunión informativa sobre el proyecto Île-à-vache:

“Tenemos patatas, tenemos pescado, no necesitamos este proyecto”

Dossier compert sobre Île-à-Vache i el turisme a Haití

//e.issuu.com/embed.html#0/9057429

Descarregar Reportaje Ile-a-vache completo en pdf (en castellà)