25 de febrer de 2011
Dani Gómez-Olivé, Delphine Ortega i Iolanda Fresnillo. Observatori del Deute en la Globalització
Aquest article és una ampliació del publicat al setmanari La Directa (núm. 217)
Àfrica, al cor del fòrum
Amb el FSM de 2011 el procés del fòrum ha tornat a l’Àfrica, després de les trobades de Bamako (Malí, el 2006) i de Nairobi (Kenya, el 2007). I l’Àfrica havia de ser l’eix al voltant del qual girarien moltes de les qüestions debatudes i les estratègies dibuixades al fòrum. La presència massiva de col·lectius africans, especialment de grups dones, va assegurar que en tallers i assemblees, els casos i experiències d’arreu de l’Àfrica estiguessin presents a bona part de les activitats. A més, es va assegurar la centralitat temàtica al dedicar tot el primer dia del fòrum a tallers sobre l’Àfrica i la Diàspora. Activitats sobre el paper de la dona al continent, l’impacte de les polítiques neoliberals, l’espoli dels recursos naturals, l’acaparament de terres, l’opressió del deute extern, la lluita contra els tractats del lliure comerç, etc.
Algunes xarxes internacionals, com el Comitè per l’Abolició del Deute del Tercer Món (CADTM), van fer un esforç important per assegurar la presència africana. En aquest sentit, es va organitzar una caravana, prèvia a l’inici del fòrum, que des de Benín fins a Senegal, passant per Burkina Faso i Malí, va portar centenars d’activistes africans a Dakar, organitzat activitats de sensibilització i denúncia al seu pas per diferents localitats. Aquestes caravanes han permès una forta presència de grups i xarxes d’Àfrica de l’Oest, però també hi havia presència d’activistes d’arreu d’Àfrica. Es podria afirmar que hi han participat delegacions de gairebé tots els 55 països que componen el continent. I hi han participat amb un fort sentiment de pertinença al continent, tal i com es podia veure en la constant referència a les revoltes del Magrib per part de comunitats subsaharianes.
El FSM es celebrava enguany amb el rere fons de les revolucions populars de Tunísia i d’Egipte. En efecte, el FSM començava amb una apel·lació a la solidaritat amb el poble tunisià, que acabava d’enderrocar la dictadura de Ben Alí i finalitzava el mateix dia que el poble egipci celebrava la caiguda de Mubarak. El fet que el procés de registre d’activitats es tanqués fa més d’un mes, provocà que la importància de les revoltes no quedés prou reflectida en el programa, tot i que les experiències revolucionàries de Tunísia i Egipte van estar presents de forma transversal bona part de les accions i activitats del fòrum.
Entre el caos i l’autogestió
El FSM2011 ha estat un aparador de les problemàtiques i lluites africanes, com també ha estat una oportunitat per a reforçar la societat civil del continent. Però de la mateixa manera, ha suposat una important prova per la seva capacitat organitzativa. I en aquest sentit moltes mirades s’han centrat en els problemes logístics i organitzatius que hi ha hagut al llarg del fòrum.
Per diferències amb les autoritats universitàries molts dels espais que havien d’estar disponibles per a la realització d’activitats van seguir amb l’activitat docent habitual, de manera que un nombre indeterminat de seminaris es van quedar sense espai assignat. A aquesta manca d’espais s’afegia la inexistència de programa a l’inici de cada jornada. Aquestes mancances convertien en una odissea el fet de trobar un espai per a desenvolupar les activitats programades o trobar aquella activitat a la que es volia assistir.
Tal i com afirma en Jordi Calvo, de Justícia i Pau i el Centre Delàs, i participant en el Fòrum de Dakar, “no hi ha cap dubte que d’haver tingut un major pressupost i més suport de les institucions locals, com passa als Fòrums celebrats al Brasil, el resultat organitzatiu hagués estat diferent”. Efectivament, a Brasil, o fins i tot a Nairobi, el FSM havia rebut suport no només de les autoritats locals, sinó també de les grans ONGs i agències de cooperació o fins i tot d’empresaris locals i empreses transnacionals. Aquest fet ha estat fortament criticat en altres ocasions, i enguany ens hem trobat amb les conseqüències d’organitzar un fòrum amb importants limitacions de recursos.
Però com també reconeix Calvo, les dificultats organitzatives no han fet que la percepció majoritària sigui de fracàs. I és que les mancances logístiques i tècniques han estat superades gràcies a la creativitat i a la capacitat d’autogestió de les persones i col·lectius que conformen el fòrum. Activistes que amb dues lones i un megàfon (o sense ell) tenim suficient per organitzar un seminari de 5 hores sobre deute extern o una assemblea sobre les estratègies de lluita contra el canvi climàtic. I és que aquest ha estat, a la força, el Fòrum més autogestionat dels celebrats fins ara.
Especialment destacable és l’esforç organitzatiu realitzat per les xarxes i grups de dones presents al fòrum de Dakar. “Le village des femmes”, un espai dedicat exclusivament a temes de dones i gènere, va ser un dels pocs espais que va funcionar perfectament durant tot el fòrum, amb alguns dels debats i de les dinàmiques de coordinació més interessants dels que es van viure a Dakar.
Finalment, hem de lamentar el fet que molts dels 70.000 estudiants de la Universitat no havien estat informats ni implicats en l’esdeveniment, amb la conseqüència que no es van sentir concernits i no es van acostar a les activitats i temàtiques altermundialistes. Encara que alguns d’ells, els “non orientés”, van veure en el FSM un espai que els donava l’oportunitat de denunciar la seva situació i el procés de mercantilització de l’educació universitària.
Mostrar-se o enxarxar-se
Per a moltes de nosaltres, el FSM és un espai imprescindible per a l’articulació de moviments a nivell internacional, i per a la vinculació entre les lluites locals i les globals. És un lloc de trobada, on el debat o l’intercanvi de coneixements i experiències es converteixen excusa per a treballar de forma conjunta, reforçar llaços, llimar diferències, consolidar consensos i dibuixar camins de lluita comuns. Però el fòrum és també un espai on mostrar-se, on exhibir la força d’un grup o moviment determinat, on exposar les teves tesis i estratègies.
I en aquesta doble funcionalitat d’espai articulador i aparador conviuen col·lectius molt diferents. ONG i moviments socials es troben al fòrum sovint amb diferents objectius i, gairebé sempre, amb diferent disponibilitat de recursos. Així, les grans ONG internacionals són sovint criticades per aprofitar el fòrum com a aparador dels seus projectes, sense massa interès en forjar llaços amb els moviments socials.
Al llarg dels anys, les ONG han anat guanyant terreny tant pel que fa a la presència en els fòrums com en els seus espais d’organització. És en aquest sentit que Esther Vivas, investigadora de la UPF i participant a Dakar, critica la sobre-representació de les ONG en el Consell Internacional del FSM, respecte al pes minvant que hi tenen els moviments socials de base. “Si considerem que el FSM serà útil sempre i quan serveixi als interessos d’aquests moviments i als processos de transformació socio-polítics, la seva pèrdua de pes hauria de ser un element a tenir molt en compte”. Vivas situa el FSM “en un fràgil equilibri entre lo global i lo local, entre ONG i moviments socials, entre institucionalització i autogestió. Es tracta d’una tensió constant”. I aquesta tensió es palpa en molts dels debats sobre el futur del fòrum.
Més enllà d’ONG i Moviments Socials, el Fòrum es converteix en ocasions en aparador també per a polítics i governants. Evo Morales i Lula da Silva van viatjar a Dakar, encara que en aquesta ocasió no van aconseguir el bany de masses que s’havien donat en altres ocasions (Belem 2009). Polítics espanyols com Jesús Caldera o la francesa Martine Aubry es van passejar també pel FSM de Dakar, tractant d’utilitzar el fòrum com aparador per guanyar-se una falsa imatge de progressisme i esquerranisme. En aquesta ocasió, però, la quasi nula cobertura mediàtica del fòrum va fer que la presència dels polítics en el mateix passés més aviat desapercebuda. I per sort seu protagonisme en les activitats va ser molt menor que en anteriors ocasions. El caos organitzatiu i la no presència de mitjans de comunicació internacionals van evitar així que el fòrum fos utilitzat com a trampolí polític per a polítics socialdemòcrates, molt llunyans a l’esperit anticapitalista del FSM.
I què hi ha del deute?
L’ODG va participar al FSM2001 amb diverses activitats, inserides principalment en l’eix “per un món lliure dels principis i de les estructures del capitalisme, de la opressió patriarcal, de tota forma de dominació de les potències financeres, de transnacionals i de sistemes desiguals de comerç, de dominació neocolonial i de dominació pel deute”. Malgrat les dificultats d’organització esmentades abans, tots els tallers programats per l’ODG, juntament amb altres grups i xarxes internacionals, es varen poder fer a les carpes situades al peu de les respectives facultats.
En efecte, tot i la dificultat per trobar el lloc exacte on es feien els tallers que s’hi dugueren a terme foren plens de bones anàlisis, reflexions i propostes interessants. Així, per exemple, en el taller de resistència contra el pagament del deute i la transformació del sistema financer internacional les dones africanes ens explicaven com s’han autoorganitzat en les seves pròpies comunitats per formar-se sobre la importància que té el deute a les seves vides. Això ha estat després que elles mateixes prenguessin consciència que el fet que els seus governs estiguin pagant el deute és la principal causa per la que els seus fills i filles no tinguin dret a l’accés d’una escola i d’una sanitat de qualitat, pública i gratuïta. Per això, ens demanaven que treballéssim amb elles, acompanyant la seva causa i donant sentit a una màxima del Togo que diu: ‘tot allò que facis pels altres, però sense els altres, acaba anant contra els altres’.
Aquesta crida a la cooperació (operar conjuntament) en la lluita contra el pagament del deute és la que es va imposar durant els tallers. Així, vàrem poder escoltar i aprendre de l’experiència del poble equatorià que ha empès al seu govern a dur a terme una auditoria del seu deute extern, per tal de conèixer la seva legitimitat. El resultat de la mateixa ha estat clar: la gran majoria dels crèdits concedits tenen un alt component d’il·legitimitat, quan no d’il·legalitat, en tant que no varen beneficiar el desenvolupament de la població sinó més aviat l’enriquiment il·lícit de les elits econòmiques i polítiques del país. Aquesta auditoria ha fet que el govern equatorià estigui anul·lant, de manera unilateral, bona part del seu deute extern. Això està suposant que per primera vegada en la història del país la despesa pública social sigui superior a la despesa del retorn dels deutes.
L’exemple de l’Equador està animant a la societat civil d’altres països a seguir aquest camí, tal és el cas de Zimbabwe, Mali, Pakistan, Filipines, Brasil, el Paraguai, Bolívia… i fins i tot Grècia. En efecte, també la societat civil del Nord s’està plantejant la possibilitat d’auditar el deute públic. En el cas grec, el seu deute públic és igual a tot el deute públic de l’Àfrica subsahariana. Un deute que durant la dictadura grega es va multiplicar per quatre, que va augmentar per inversions en infraestructures que no han beneficiat el desenvolupament de la població (en tant que no han estat acabades i/o hi ha hagut grans desviacions pressupostàries) i de la compra d’armament alemany i francès (no és casual que els principals creditors del deute grec siguin els bancs d’aquests dos països europeus). Els indicis d’il·legitimitat del deute són evidents, i d’aquí la importància d’una auditoria a Grècia. A l’igual que també ho seria a Irlanda, Portugal o l’Estat espanyol. Per reeixir en aquesta proposta, és clau apel·lar a la cooperació a la que se’ns convidava des dels col·lectius africans. Més ara que s’evidencia com mai que som dins la mateixa lluita, tant al Sud com al Nord, en un moment en què els mercats financers estan collant els nostres governs perquè prioritzin el pagament del deute per damunt les inversions i despeses socials.
Després de dos dies de treball en tallers vàrem dur a terme les assemblees temàtiques. En l’assemblea del deute es varen definir les línies de treball a dur a terme en els propers dos anys per enfortir la xarxa internacional de resistència al pagament del deute. En aquest sentit, es va considerar clau treballar per les auditories del deute sobirà, tant dels països empobrits, que són els que més pateixen les conseqüències del pagament del deute, com dels països més industrialitzats i contaminants del Nord. En concret s’intentarà abordar els casos concrets d’Haití i Pakistan, on sengles catàstrofes naturals han devastat uns països ja assolats pel deute i les polítiques neoliberals. Així com es prestarà especial atenció als casos de Zimbabwe i Congo, amb dictadures o protodemocràcies que han augmentat el deute odiós i il·legítims. Però també el cas grec, filipí o malià. Arreu d’aquests països existeixen xarxes i col·lectius socials que estan duent a terme campanyes i accions per la realització d’auditories oficials o ciutadanes.
Finalment, es voldrà continuar aprofundint en el treball i la denúncia del deute climàtic que els pobles més contaminants tenen contret amb els pobles que ho són molt menys. En aquest sentit s’està treballant per dur a terme un Tribunal Internacional dels Poble sobre el Deute Ecològic i la Justícia Climàtica que tindrà una primera sessió a Durban (Àfrica del Sud) en motiu de la 17ena. Conferència Internacional de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic i una segona i definitiva sessió a Rio de Janeiro (Brasil) al 2012, en motiu del 20è. aniversari de la primera trobada sobre el Canvi Climàtic que va tenir lloc a aquesta ciutat brasilera el 1992. Una iniciativa que reflecteix la necessitat no només de prendre acords i compromisos forts enfront del canvi climàtic i les seves desastroses conseqüències, sinó també de condemnar el deute ecològic dels països del Nord amb els del Sud. Després del clar fracàs de les cimeres de Copenhaguen el 2009 i de Cancun el 2010, s’ha fet imprescindible denunciar l’anomenat “capitalisme verd”, el seu oportunisme i les seves falses solucions, que només poden aprofundir les crisis ecològica i social.
Des de l’ODG estem convençuts, a l’igual que les dones africanes, de la importància d’aquest treball ja que només el treball en xarxa a nivell internacional ens permetrà recuperar i/o mantenir un Estat que garanteixi els drets socials i ecològics que estem obligats a garantir i protegir per a tota la població.
De la reflexió a l’acció
En l’edició d’enguany, i com sol ser habitual, el FSM va començar amb una marxa que va recórrer els principals carrers de la ciutat. Una marxa en què hi varen participar unes 60.000 persones, de col·lectius i lluites molt diferents. I és que el fòrum no es tractar només de parlar sobre les alternatives, sinó de lluitar per aquestes alternatives a peu de carrer. De fet, mentre els tallers tenien lloc en carpes i aules, petites manifestacions i protestes improvisades van recorrien cada dia els espais de la Universitat.
El pas de la reflexió a l’acció té la seva plasmació en el programa en el pas de les activitats auto-organitzades dels primers 3 dies a les assemblees temàtiques celebrades els darrers 2 dies de fòrum. Fins a 38 assemblees on xarxes i moviments internacionals tracten de definir les estratègies d’acció concretes per al futur. La del deute va ser una de les assemblees que es van realitzar, sota el títol de “La crisis del sistema capitalista i la lluita contra el deute i per la justícia”, i es van definir les estratègies abans esmentades.
Entre aquestes, destaca la massiva assemblea de moviments socials que va tenir lloc el dia 10 de febrer a la tarda. La declaració de moviments socials, presentada i ratificada a l’assemblea per les més de dues mil persones assistents, és una invitació a lluitar de forma conjunta i coordinada contra el sistema capitalista. Es convoquen, a més, dues dates d’acció global per al 2011: el 20 de març el dia mundial de solidaritat amb les revoltes del poble àrab i africà, la resistència del poble palestí i sahrauí, les mobilitzacions europees, asiàtiques i africanes contra el deute i l’ajustament estructural i tots els processos de canvi que es construeixen a Amèrica Llatina; el 12 d’octubre es convoca un dia d’acció global contra el capitalisme.
El fòrum social mundial és per a moltes una oportunitat d’articulació amb altres moviments i col·lectius, d’establir estratègies o convocatòries d’acció conjuntes, d’enfortir xarxes o crear-ne de noves, de vincular el treball local amb el global, o fins i tot de tornar a les nostres lluites locals carregades d’energia i amb el convenciment, un cop més, que no estem soles.
Però tot i l’evident necessitat de disposar d’un espai com el fòrum social mundial, no hem de caure en l’autocomplaença. El fòrum requereix d’un esforç comú per a reinventar-se, reforçant les seves potencialitats, però també afrontant els seus límits i debilitats. Per a que el fòrum esdevingui un espai per a la transformació político-social, és imprescindible que moviments i xarxes socials ens el fem nostre i participem en la seva construcció.
Girant la truita 