Dakar no és una ciutat especialment maca, però tampoc la situaria entre aquelles ciutats que expulsen. El mar, molts arbres i, especialment, la teranga senegalesa la fa bastant soportable, a estones agradable.

Vam arribar ahir, després del periple a l’aeroport d’alger i el retard de l’avió. Hem dormit 4 horetes a l’hotel Oceanic. Ha estat estrany despertar-m’hi avui després de 3 anys (vam estar aquí amb el joan en aquell viatge per Senegal). Amb son, però ganes de fòrum hem sortit al carrer.

Sol, vint-i-escaig graus … ens espera un dia de caloreta senegalesa per iniciar el fòrum social mundial de 2011.  

A la Universitat Cheikh Anta Diop no tot estava llest, però ja feia olor de fòrum. Les inscripcions eren un caos, però tampoc importa massa. L’horari d’inici de la marxa depèn de la font que consultis. Òbviament, el programa no està imprès (hi ha el rumor que es pot consultar el de demà a internet). És el fòrum, és àfrica … res està com la lògica indica que hauria d’estar … però no passa res, segur que tot acaba estant preparat al darrer moment.

Arribem a la marxa, molta gent de països i col·lectius ben diferents. Hi domina la foscor de pell. L’evidència indica que la societat civil africana està més enxarxada del que moltes tenim en l’imaginari. La diversitat de lluites i reclams és enorme.

La marxa és llarga i el sol cau implacable sobre les nostres pàlides pells. Però aguantem fins al final, després de dues hores de recórrer una llarga avinguda, entre curiosos i policies (Sorprèn el desplegament policial). Ens anem trobant col·legues de lluites, però la majoria de cares, de tots els colors, són desgonegudes … 

En algun moment diu … el millor d’aquests fòrums és que te n’adones que, en la lluita, no estem soles.

Després dels parlaments, anem cap a l’hotel. Dakar ens acull com la ciutat de la Teranga que és. Serà casa nostra per uns dies.

Ara a descansar que ens esperen uns llargs dies de tallers, reunions i moltes idees per a seguir lluitant.