Un any després, Haití segueix tremolant

Article publicat al Setmanari La Directa (Num 212)

Iolanda Fresnillo, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització, i Berta Iglesias, membre de la Campanya Qui deu a qui?

Foto d'IntermonOxfam

Un any després del devastador terratrèmol a Haití, les imatges que ens arriben des del petit país caribeny són encara de runa i desesperació. Què ha passat a Haití aquests últims 12 mesos perquè, malgrat els esforços de molts, més d’un milió de persones segueixin sense llar?

Les promeses trencades

L’anomenada comunitat internacional va reaccionar de forma immediata al terratrèmol del passat 12 de gener de 2010 a Haití. Els països occidentals van aterrar a Haití amb exèrcits de cooperants, periodistes i militars, tones d’ajuda i moltes promeses. Un any més tard no totes les promeses s’han convertit en compromisos ferms ni en desemborsaments efectius.

Es calcula que només un 10% de les ajudes institucionals per a la reconstrucció promeses per al bienni 2010/2011 han estat desemborsades (897 milions de dòlars dels 5.700 promesos). L’enviat especial de les Nacions Unides per a Haití va denunciar el novembre passat que els principals donants han fet efectiu només el 42,3% del promès per a 2010.

A més, es comptabilitzen com a ajuda les cancel·lacions de deute realitzades per institucions com el Banc Mundial o alguns Governs com l’espanyol. Aquestes cancel·lacions, igual que bona part dels crèdits que van generar el deute d’Haití, han estat condicionades a l’adopció de mesures com la privatització d’empreses públiques i l’obertura del país a mercats estrangers.

La població haitiana denuncia també la inadequació de part de les ajudes. Tot i que el terratrèmol no va afectar directament a la producció agrícola, camperoles i camperols s’han vist greument afectats pel tipus d’ajuda alimentària que alguns donants trien. En lloc d’utilitzar els recursos per comprar llavors o aliments a productors locals i de la regió, els donants envien a Haití seus propis excedents agrícoles, tones d’aliments que enfonsen els preus de la producció haitiana.

El capítol més destacat de l’ajuda malintencionada el protagonitza Monsanto. Aquest gegant de l’agroindústria va enviar gairebé 500 tones de llavors transgèniques, que depenen dels pesticides i fertilitzants que comercialitza la mateixa multinacional. La pagesia haitiana, en cas d’acceptar-les i abandonar les llavors locals tradicionals, perd la capacitat de conservar la llavor per als següents anys i dependrà en el futur de les llavors de Monsanto. Per Jean-Yves Urfié, capellà d’una zona rural d’Haití, “aviat hi haurà només llavors de Monsanto a Haití, i serà la fi de la independència dels agricultors”.

Qui paga mana

El passat mes de març es va celebrar a la seu de NNUU a Nova York la “Conferència Internacional de Donants per un nou futur per a Haití”. El Govern haitià hi va presentar el Pla d’Acció per a la Recuperació i el Desenvolupament Nacional, davant de les delegacions de 150 països i institucions internacionals disposades a ajudar. El Pla es va definir i va imposar sense consultar a la societat civil haitiana.

De la Conferència va sortir el compromís dels donants d’acceptar aquest pla com a full de ruta per als gairebé 10 mil milions de dòlars d’ajuda promesos per als propers 3 anys. Per a gestionar-los, es va crear la Comissió Interina per a la Reconstrucció d’Haití (CIRH), presidida pel primer ministre haitià i per Bill Clinton. La CIRH està composada pels donants que superen els 100 milions de dòlars de donació, entre els que trobem els EUA, Espanya, Veneçuela, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Banc Mundial i el FMI.

Però per atorgar validesa a la CIRH, el Parlament haitià va haver d’aprovar la Llei d’Emergència, que anul·lava les competències del Parlament durant 18 mesos, concedint poders extraordinaris al govern d’Haití i a la CIRH. La Llei va instaurar de facto un estat d’excepció a Haití, en què les garanties individuals, el dret a la manifestació i altres drets van quedar suspesos. La comissió, que va ser creada per facilitar la reconstrucció d’Haití, s’ha fet amb les regnes del país.

Aquesta situació ha estat contestada per la societat civil haitiana als carrers. El creixent descontent amb la forma i la lentitud de la reconstrucció va portar a la comunitat internacional a pressionar per convocar eleccions. Les eleccions es van celebrar el passat 28 de novembre amb nombroses denúncies d’irregularitats. Els resultats, altament qüestionats per la ciutadania i part dels candidats, deixen fora de la segona volta a un dels candidats més populars, l’ex-cantant Martelly. No obstant això, Jude Celestin, gendre de l’actual president Préval i candidat oficialista, i la conservadora Mirlande Manigat continuen en el procés electoral, amb la benedicció de la comunitat internacional.

El que necessita el poble d’Haití

Mentre la comunitat internacional aprofitava per millorar la seva imatge amb promeses buides, la societat civil haitiana s’ha organitzat des del primer moment per fer front a les necessitats reals del poble i construir el seu propi futur, denunciant les violacions de la seva sobirania, de forma comunitària i autònoma, invisible als ulls dels mitjans convencionals.

Milers d’agricultors van organitzar al juny protestes contra el regal enverinat de Monsanto i per la sobirania alimentària. Els estudiants s’havien manifestat al maig contra la gestió del Govern. La població es va rebel·lar també contra la manipulació del procés electoral. I en tots els casos, les forces militars de NNUU, la MINUSTAH, van actuar no com a agents d’estabilització, sinó com a forces de repressió.

El que necessita el poble d’Haití no és més ingerència ni més dependència, sinó una solidaritat de poble a poble. La proposta de les organitzacions socials a Haití exigeix restaurar el dret de haitianes i haitians a decidir democràticament el seu propi futur, sense la presència de tropes estrangeres. Exigeix també que els països del Nord reconeguin i restitueixin deutes històrics que tenen amb aquest poble, després de segles d’explotació. Només aleshores podrem parlar d’una veritable reconstrucció a Haití.

Nota: Per aprofundir podeu consultar el dossier “Haití, un terratrèmol que dura segles. Notes per entendre el que passa a Haití, un any després del terratrèmol i més enllà” a: http://www.odg.cat/documents/novetats/2011_01_notes_haiti_cat.pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s