(publicat a l’Avui, quadern de Cooperació, 24 de febrer de 2010)

Quan es parla del perquè de la pobresa als països del Sud, molt sovint esposa sobre la taula l’argument de la corrupció. Ens diuen que als països del Sud la corrupció és una pràctica molt estesa i aquesta suposa un obstacle insalvable pel desenvolupament. Però sovint oblidem l’altra cara de la moneda.

El govern espanyol té, per exemple, un seguit d’instruments per donar suport a la internacionalització de l’empresa espanyola. Entre els existents, podem destacar els crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), que atorga crèdits als països empobrits lligats a la compra de béns i serveis espanyols, o la Companyia Espanyola d’Assegurances i Crèdits a l’Exportació (CESCE), que garanteix inversions espanyoles als països del Sud. L’opacitat que envolta mecanismes com FAD i CESCE afavoreixen, i fins i tot encoratgen, la corrupció al Sud, perpetuada en bona mesura per les empreses espanyoles que hi inverteixen, en forma de suborns, sobrepreus o comissions il·legals. Ambdós mecanismes manquen d’instruments de control per evitar pràctiques corruptes. És més, els casos de corrupció denunciats per la societat civil en projectes finançats per FAD o CESCE han estat sistemàticament ignorats pel Govern espanyol. El mateix Govern que pretén posar en marxa un nou instrument, el Fons per la Internacionalització de l’Empresa (FIEM), que repeteix les deficiències dels seus predecessors i no contempla mecanismes suficients de control, avaluació i rendiment de comptes, absolutament necessaris si volem evitar casos de corrupció.