Moltes esperances estaven posades en la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que està tenint lloc des de fa 10 dies a Copenhaguen. Quan queden menys de 24 hores per finalitzar la reunió, i amb la presència de més d’un centenar de caps d’estat, un miler de negociadors, i milers d’activistes i observadors expulsats de la cimera, la sensació general és que és gairebé impossible arribar a un bon acord a Copenhaguen. Què vol dir un bon acord?

Bàsicament el que els països del Sud, part de la comunitat científica, grups ecologistes, ONG de desenvolupament, organitzacions de camperols… i moltíssims ciutadans anònims, venim reclamant des de fa temps. Un acord vinculant i ambiciós que cobreixi una important reducció de les emissions; el reconeixement de les responsabilitats dels països industrialitzats en el canvi climàtic per sobre dels països empobrits i, per tant, compensacions pel deute climàtic generat des dels països rics; en relació amb l’anterior, una transferència de recursos i tecnologia substancial, obligatòria i automàtica des dels països industrialitzats cap als empobrits per a cobrir els costos de l’adaptació i la mitigació; una gestió dels fons i de les mesures de reducció d’emissions que no passi pels mecanismes de mercat, especulatius i imprevisibles, ni per institucions antidemocràtiques com el Banc Mundial, sinó per un fons global del clima sota el mandat de Nacions Unides, que tingui un funcionament democràtic, representatiu, transparent i amb mecanismes de rendició de comptes; i, com recordava ahir el mateix Evo Morales des de Copenhague, abordar les causes profundes del Canvi Climàtic, l’esgotament dels recursos, la desaparició de biodiversitat i la destrucció mediambiental en el planeta, és a dir, els límits del creixement econòmic i, en definitiva del sistema capitalista. Si volem salvar el planeta, haurem de canviar la forma com produïm i com consumim. Si volem salvar el planeta, no és suficient amb un acord polític de declaració d’intencions. Tot i les esperances dipositades en aquesta cimera, ara està clar que les mesures necessàries per fer front al Canvi Climàtic no s’acordaran en les properes 48 hores. El món no s’acabarà a Copenhaguen, i per tant la lluita per salvar el planeta ha de continuar, dia a dia, fins que canviem el món.