Un juicio a nuestra forma de ver el mundo

Artículo publicado en El Salto, el 21 de febrero de 2019 (#21FVagaGeneral)

Ayer me desperté con ruido en la calle. Lo que parecían gritos resultaron ser consignas de las compañeras de la PAH. Bajamos a la calle y nos unimos al grupo que trataba de impedir a la comitiva judicial acceder a la vivienda de Lamia y sus dos hijos menores, de 11 años y 8 meses, para desalojarlos. Los Mossos d’Esquadra habían cerrado la calle y poco a poco nos fueron desalojando. Una imagen seguramente demasiado habitual en vuestras retinas. Lo habéis vivido en directo, lo habéis visto en vídeos y fotos en las redes sociales, en reportajes de medios de comunicación de todo tipo… mil veces, cientos de miles.

Hoy hago huelga. Es una huelga convocada por la situación política que vivimos en Catalunya. Una huelga como una propuesta de mínimos para denunciar el juicio a la democracia que está teniendo lugar estos días en el Tribunal Supremo. Un juicio en el que se están poniendo en duda nuestros derechos más fundamentales, entre ellos, los derechos a la protesta: el derecho a manifestación, derecho de libertad de expresión, derecho de reunión.

Continua llegint “Un juicio a nuestra forma de ver el mundo”

La batalla de Barcelona es juga, un cop més, al Raval

Una versió reduida d’aquest article es va publicar, en castellà, a El Periodico l’11 de febrer de 2019

“Reclamar el dret a la ciutat es reclamar algun tipus de poder per donar forma als processos d’urbanització, poder sobre les formes com les nostres ciutats són definides i redefinides”

David Harvey, Right to the city, 2008

Les properes setmanes són clau per definir el futur de la capella de la Misericòrdia. Com segurament ja sap tothom a aquestes alçades l’espai que abans ocupava la Capella, ara dessacralitzada i de propietat municipal, va ser cedit de forma gratuïta al MACBA pel govern de Trias al 2013, per ampliar l’espai expositiu del museu, tal i com consta en el contracte de concessió. Continua llegint “La batalla de Barcelona es juga, un cop més, al Raval”

I si la resposta fossin les sobiranies?

Article publicat a Crític el 24 de gener de 2019. La versió publicada en aquest bloc és lleugerament més llarga.  Versión en castellano publicada por Viento Sur

Fa uns mesos em van demanar si podia participar a la inauguració de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) parlant sobre sobirania econòmica. Un repte pel significat de la FESC, una mena d’akelarreanual on ens trobem el “nosaltres” transformador, però també un “nosaltres” de complicitats i amistats que venen de lluny, on cremem les pors i inseguretats, i les transformem en esperances i energies per a seguir endavant. Finalment vaig superar el vertigen i les vergonyes, i vaig acceptar el repte. Un repte que em va permetre donar-li una volta a la qüestió de les sobiranies.

Lluny de la concepció clàssica de sobirania que vincula el poder “resident en el poble” amb l’existència d’un Estat, moltes concebem les sobiranies com el dret dels pobles a definir i decidir com volem que sigui la realitat que ens envolta. Una realitat econòmica, social, política, cultural, territorial, ambiental, relacional, sobre la que volem tenir capacitat de decisió més enllà de l’Estat. Aquesta és la concepció de Sobiranies de la qual parteixo. El dret a decidir com volem viure, produir i relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn.

Continua llegint “I si la resposta fossin les sobiranies?”

Feminització de la pobresa

Article publicat a la revista “Eines” de la Fundació Josep Irla a l’octubre de 2018

La crisi econòmica i les polítiques de retallades socials han provocat un augment de la pobresa arreu del món. Les xifres globals però, amaguen una realitat que, segons els experts, no és immediata i que surt a la superfície temps més tard: el major impacte de la crisi en les dones. Un fet que es produeix degut al sistema social patriarcal imperant i a un sistema econòmic capitalista que no ofereix respostes per fer front a la pobresa.

Us podeu descarregar l’article sencer aquí: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/10/Eines32_variables.pdf

Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits

Article publicat en el marc del programa “Ciutats i persones” de l’Institu de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en la publicació “Innovacions locals contra la desigualtat de gènere a l’ocupació” de Maria de la Fuente (coord.). Podeu descarregar-vos la publicació sencera aquí i l’article sobre “Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere. Oportunitats i límits” aquí

Des d’una estratègia dual d’impuls de polítiques específi-ques d’igualtat i de transversalitat, l’aplicació de perspectiva de gènere ha d’arribar també a les polítiques de compres i contractació pública de totes les administracions públiques. Com veurem, a partir sobretot de l’aplica-ció de clàusules socials en la contractació pública, s’ha anat avançant en aquest sentit, com a mínim en l’àmbit teòric i de proclamació d’intencions (és a dir, s’ha avançat més a nivell normatiu que no pas de desplegament d’aquestes clàusules socials), tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic i el municipal. Aquest text vol analitzar les oportunitats, però també els límits, d’aplicar la transversalitat de gènere a la compra i contractació pública, a partir del seu desplegament en l’àmbit municipal a Catalunya.

Las crisis (de deuda) que vienen

Artículo publicado en El Salto el 15 de septiembre de 2018, en el marco de un dossier sobre la crisis financiera a los 10 años de la caída de Lehman Brothers

Cada día se escuchan más voces que alertan de una inminente nueva crisis financiera. Cuando se cumple una década desde la caída de Lehman Brothers, la inestabilidad en el sistema financiero está lejos de haber sido superada. Lejos quedan las promesas de reformar el capitalismo que líderes occidentales lanzaron al viento en pomposas cumbres tras el estallido de la crisis en 2008. Y lo cierto es que en muchos casos el crecimiento conseguido en algunos países se ha dado a partir de la profundización de las estrategias que nos llevaron a esta última crisis financiera. El proceso insaciable de financiarización de la economía, la especulación financiera, la evasión fiscal, las burbujas inmobiliarias y el endeudamiento sin límites siguen estando a la orden del día, en el Estado español y en buena parte del mundo.

Continua llegint “Las crisis (de deuda) que vienen”

Mercat de Sant Antoni, motor de gentrificació?

Una versió reduida d’aquest article es va publicar a la revista “Barcelona Metròpolis” que edita l’Ajuntament de Barcelona, al juny de 2018

La reforma del Mercat de Sant Antoni de Barcelona era una assignatura pendent a la ciutat. Veïnat, comerciants i consistori veien aquesta fita com una oportunitat per la revitalització del barri. Ara, a poc de la seva inauguració i a una dècada de l’inici de les obres, l’obertura del nou mercat, junt amb la dinàmica immobiliària i comercial que s’ha instal·lat al barri, es veuen com amenaces a la vida veïnal. El procés de gentrificació que s’ha donat a Sant Antoni és innegable. Els preus tant dels habitatges com dels locals comercials estan disparats. Els veïns i veïnes denuncien que estan sent expulsats per una onada invisible de finalització de contractes de lloguer i preus abusius.

Continua llegint “Mercat de Sant Antoni, motor de gentrificació?”

La transformació del comerç de proximitat als barris

Article publicat al Num. 60 de la revista Papers de l’Institut d’Estudis regionals i metropolitans de Barcelona (IERMB), sobre “Gentrificació i Dret a la Ciutat“.

La importància del comerç de proximitat a la ciutat de Barcelona és innegable. Forma part fonamental de la història i de la configuració de la ciutat, no només com a element clau de la seva estructura econòmica i com a factor imprescindible per a la generació d’ocupació i creixement econòmic, sinó també com a element de cohesió social i comunitària als barris de la ciutat. Però els canvis socioeconòmics i urbanístics a la ciutat han suposat importants reptes per al comerç de proximitat, que ha d’afrontar lloguers impossibles, una transformació profunda dels patrons de consum i la competència de franquícies, centres comercials, cadenes o el comerç electrònic, entre d’altres. Els processos de gentrificació que s’han donat i es donen a molts barris de la ciutat suposen també una amenaça per al tradicional comerç de proximitat, que afronta el futur amb incertesa.

Us podeu descarregar l’article sencer aquí: https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2018/06/60-11.pdf